Close

20 octubre, 2019

PROPERA CONFERÈNCIA DIA 25 D’OCTUBRE 2019

Epidèmia sobre Vilanova. 1854

 Aquest divendres 25 d’octubre visionarem el reportatge “L’epidèmia de còlera del 1854 a Vilanova” obra de Jordi Carrillo, periodista de Canal Blau que va obtenir el premi Eugeni Molero de periodisme audiovisual 2019 convocat pel Consell Comarcal del Garraf. A més de la visualització del treball podrem entaular diàleg amb el seu autor.

La sessió com sempre a les 7 de la tarda a la sala d’actes de la UPC:

A l‘agost de l’any 1854 la ciutat de Vilanova i la Geltrú patia una epidèmia  de còlera. Historiadors com Albert Virella han qualificat  que és el fet històric més calamitós segurament de tota la història de la ciutat.

Just després de la Festa Major, concretament el dia 6 d’agost s’escampà la brama de que havia mort una dona de còlera, la senyora Passarell, la morta havia vingut de Barcelona on la malaltia ja començava a estendre’s.

Com sempre en aquestes situacions es volgué amagar la mort per evitar que s’estengués el clima de pànic que fes difícil la contenció de la situació.

Les autoritats però prengueren les mesures habituals en aquestes situacions.

Tancament de les portes de la ciutat i posar-hi guàrdies que enviaven cap a la caserna  a aquelles persones que podessin ser sospitoses de tenir o incubar la malaltia, i habilitar espais per poder-hi encabir els morts que es podessin produir i també zones d’aïllament per possibles malalts.

Una nota sobre la malaltia :

El còlera, també conegut com a “còlera morbositat” o “còlera morbositat asiàtica”, és una malaltia aguda i contagiosa, que es manifesta amb diarrees, torçons, vòmits i enrampades musculars, causant la mort per convulsions, col·lapse i congestió pulmonar. El còlera morbositat és una de les grans malalties epidèmiques que ha patit la humanitat, que es desenvolupa en contextos d’insalubritat, o amuntegament de la població i falta dels serveis sanitaris bàsics com a clavegueram, aigua corrent i controls sanitaris dels aliments. El còlera és una malaltia que, encara que coneguda des de temps antics, no va adquirir caràcters espectaculars fins a la seva expansió en el segle XIX. Des de mitjan aquest últim segle es va saber que la seva transmissió es feia a través de l’aigua. El principal focus endèmic de la malaltia sembla haver estat sempre el delta del Ganges. En el segle XIX va afectar per primera vegada de forma generalitzada a tota Europa.

Les epidèmies de còlera però també van comportar avenços en la medecina i la manera tractar les plagues així mitjançant l’observació i l’experimentació es van desenvolupar mètodes per a combatre l’epidèmia resultat de descobriments de l’origen de l’epidèmia. És un fenomen que provoca l’aparició a nivell mundial de la salut pública. Aquesta epidèmia amenaçava el comerç i les relacions socials a tot el món en el segle XIX..

El doctor J. Corbella  escriu sobre el còlera: Però en el nostre medi, l’Europa Occidental, de fet fou un estrall breu, encara que terrible. El nostre continent ha estat afectat pel perill real del còlera, amb incidència de la malaltia, durant un període molt breu. Menys de seixanta anys del segle XIX han estat suficients per a donar-li fama de terror epidèmic. I a la península molt poc mes de cinquanta anys, de 1833 a 1885 (1). El gran canvi en la incidència i risc del colera el troben a rel de l’epidèmia de 1885 i, possiblement -ara no em pertoca dir-ho- hi tingueren una importància decisiva els treballs del Dr. FERRAN. Després la seva incidència davalla, tot i que hi hagué altres brots, i que l’any 1973, i alguns posteriors, causa aquí mateix greus preocupacions a les autoritats sanitàries i alarma entre els possibles pacients que érem tots. I si bé el còlera ha continuat pel mon, la seva perillositat ha quedat molt atenuada

Retornant a Vilanova l’ historiador vilanoví Josep  Mª Freixa en el llibre “Anales de Villanueva y Geltrú” escriu : “El 15 de agosto, el Ayuntamineto, sin nombrar el cólera, habla de una calamitat que tal vez la Divina Providencia podria mandar a Villanueva” i encara es deia per part de les autoritats del moment  que “ la enfermedad solo existe en la imaginación de los pusilanimes”.

La realitat com tantes vegades negava el que deien les autoritats.  Entre la festa Major de Vilanova i la de la Geltrú el promig de morts era de cinc persones  però a partir del 20 d’agost el nombre de morts va créixer de manera alarmant  arribant a entre 40 i 50 morts diàries. A partir d‘aquí el nombre de morts va anar disminuint lentament fins que el 27 de setembre en que es donà per passada l’epidèmia.

Finalment segons l’ajuntament es vam comptabilitzar 769 morts pel Còlera.

Tots els historiadors de la ciutat n’han parlat i fins i tot el Diario de Villanueva y Geltrú  va encarregar a Teodor Creus i Corominas un informe que es publicà  amb el títol de “ El Cólera.Morbo en Villanueva y Geltrú”  a l’any 1854. Aquest fulletó fou reeditat per L’Institut D’Estudis Penedesencs  l’any 1990.

L’autor del reportatge que visionarem és en Jordi Carrillo veterà periodista de la comarca; ell mateix ens descriu la trajectòria professional :

Aquest any fa trenta anys que sóc professional de la comunicació local. Durant sis anys vaig treballar a Ràdio Ribes on vaig conduir informatius i programes d’entreteniment. Fa 24 anys vaig formar part de l’equip de persones que va posar en marxa Canal Blau Ràdio. Dins de l’organització de Canal Blau he desenvolupat un gran nombre de productes audiovisuals, especialment en el camp televisiu. A part en aquests trenta anys he col·laborat en diversos mitjans de comunicació com Ràdio Cubelles o TV Ribes. També he fet algunes col·laboracions en el periodisme escrit a la Revista Montgròs de Ribes, la revista 08800, l’Eco de Sitges o el Diari de Vilanova.
En els darrers anys m’he especialitzat en el format documental sobre fets relacionats amb Vilanova. Vaig començar amb un reportatge recordant els aiguats de 1964, més endavant vaig realitzar un treball per explicar la Nissaga de la Família Samà i fa un parell d’anys vaig documentar els canvis urbanístics que es van produir fa 150 anys a Vilanova i la Geltrú amb la construcció de l’actual edifici de l’ajuntament. El darrer treball que he fet d’aquestes característiques és el que analitza les conseqüències de l’epidèmia de Còlera de 1854.

 Disposem-nos, doncs, a conèixer en profunditat un dels problemes sanitaris més greus de la història de la ciutat.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies