Close

13 octubre, 2019

CONFERÈNCIA TONI ARBONÈS PETIT

Tradició i modernitat.

Tradició i modernitat es barregen de manera més o menys harmònica al Japó.

La natura i l’arquitectura.

El contrast entre la religió i la mateixa natura.

Vam poder conèixer algunes de les característiques d’aqueix país oriental a través de la conferència “Japó, el país de la memòria profunda” que va presentar el periodista Toni Arbonès.

La conferència va ser una exquisida combinació d’un seguit d’escollides imatges que mostraven la varietat de paisatges i estructures civils i religioses del país acompanyades d’un amè i rigorós relat periodístics en que es  va mostrar i il·lustrar  els elements més importants que conformen la societat del Japó en l’actualitat.

Vàrem començar el viatge passant per sota d’un Torii  ( que és l’arc que separa l’espai civil del religiós) que ens endinsà a la ciutat de Tòquio actual capital del Japó, va substituir a la ciutat de Kyoto. La ciutat és una urbs immensa i capitalitza una àrea metropolitana que supera els 36 milions d’habitants. Abans Tòquio era coneguda com Edo  que va canviar de nom al segle XVII per esdevenir al capital. Tòquio vol dir la “capital de l’est” per indicar la seva situació geogràfica.

La ciutat és un permanent contrast, es poden trobar barris plens  de gratacels – que no passen de 250 metres per seguretat davant els moviments sísmics freqüents al Japó-  on s’acumula la gestió econòmica, amb barris carregats de comerç i llums de neó, que acullen a les firmes més important del comerç mundial i també altres barris molt més populars i on poden veure una amalgama de personatges que van des de les diverses tribus urbanes com les conegudes com  “lolites”  (La moda Lolita és un estil de roba japonès on les noies (tot i que alguns homes també l’han adoptat) usen peces de roba d’inspiració en l’era victoriana que segueixen l’estil ) o les que es disfressen de personatges del manga ( còmic japonés)  fins als executius més preparats. Aquestes expressions tribal esdevenen un rebuig a la societat establerta i és una sortida a aquells que molta gent considera com fracassats en els paràmetres socials del Japó.

Un altre aspecte destacable de la ciutat de Tòquio i  del país és la diversitat i qualitat del serveis de transport públic, Arbonès va mostrar fotografies del servei de metro, autobús , el “tren-bala” i els prototips de trens magnètics que ja han arribat als 600 quilòmetres de velocitat. Puntualitat, confortabilitat i netedat de les instal·lacions i la freqüències de pas  que fan de la xarxa de metro un bon element per moure’s per la capital i altres ciutats del país.

En mig però del formigó , els vidres i l’acer dels gratacels hi podem trobar grans espais verds  i jardins extraordinaris  també una llarga llista de temples.

Al Japó encara es professa el  xintoisme  que vol dir “El camí dels Deus”. És una religió molt vinculada a la natura , és una religió sense textos sagrats, que es fonamenta en el culte a la natura, a la mort i a la fecunditat. Va ser la religió de l’estat fins després de la segona guerra mundial quan l’emperador va haver de fer algunes renuncies. Emperador que pertanyia i els seus successors encara pertanyen a la dinastia més antiga dels que encara existeixen.

El xintoisme  expressa la seva adoració pels Kami . Kami és qualsevol cosa que tingui un poder sobrehumà que influenciï un gran conjunt de coses, un poder que pot ser al mateix temps beneficiós o totalment destructiu. Segons ens va dir Arbonès podem arribar a trobar fins a vuit milions de Kami repartit arreu del Japó.

Aquets respecte i estimació per la natura ha portat als Japonesos a dissenyar i conservar i fruir de gran jardins en que es combinen les roques i extenses zones verdes amb profusió d’arbrat , el japonesos celebren commemoracions al voltant de la floració d’aquest arbres, la més coneguda és possiblement la dels cirerers. Alguns d’aquest jardins complementen els castells  , elements que van servir , com arreu, de torres de vigia i defensa dels camins i territori, molts vans ser destruïts en bona part pels bombardeigs de la segona guerra mundial tenen estructures triangulars i generalment estan fets amb pedra i fusta.

La conferència d’Arbonès també ens va portar  fins a la zona coneguda com els Alps Japonesos i una de les viles més conegudes com és Ogimachi  que és una vila  declarada Patrimoni de la Humanitat per les seves construccions amb sostres de palla conegudes com a  gassho-zukuri , alguna d’elles fa més de 250 anys que va ser construïda. Una visió de la natura en estat pur. Muntanyes , boscos i neu a l’hivern conformen un paisatge potser poc conegut del Japó.

La conferència no podia oblidar alguns dels elements més conegudes del Japó , una bona col·lecció de fotos  dels quimonos, els vestits tradicionals  japonesos, la mítica figura de les geishes i la seva funció d’entretenir amb balls,cants i les seves arts algunes vetllades  i també la figura dels famosos kamikazes lluitadors que van defensar al Japó de l’ invasió dels mongols i de trist record després dels seus  atacs suïcides durant la segona guerra mundial.

I naturalment també vam veure el Fuji la muntanya sagrada i emblemàtica del Japó i també imatges dels  “matsuri” terme que designa els  festivals diversos en que  sovint es fan processons que poden incloure caravanes decorades.

Viatge complert certament.

Una magnífica explicació i conducció de Toni Arbonès  que ens va fer viure el Japó amb tota la seva intensitat i va deixar constància del perquè està considerat un dels millors periodistes de viatges..

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies