Close

8 juny, 2019

CONFERÈNCIA ADOLF TRENKLE

Lluís II de Baviera un personatge singular.

El passat divendres dia 7,  el nostre company de l’Aula Adolf Trenkle ens va oferir una treballada i interessant conferència una, diguem-ne,  segona part de la conferència que ja ens va fer ara fa quatre anys . El títol de la conferència és “Lluís II de Baviera i el seus castells”. Encara que de fet va plantejar des d’una visió històrica a la figura de Lluís II i bona part del que el va envoltar.
Adolf Trenkle va ser presentat pel senyor Ramon Estrada que va facilitar alguns dels trets biogràfics del conferenciant i va ressaltar que era una persona  honesta, integra i generosa amb interès per la música, la literatura i la història.
Aquesta vocació de conèixer es va palesar amb la pormenoritzada explicació que ens va fer del personatge de Lluís II i la seva època.

La figura de Lluís II de Baviera és una figura de gran interès potser més des del punt de vida humà que no pas polític tot i que va ser una figura important Lluis ascendia al tron bavarès a l’edat de 18 anys, per la mort del seu pare. La seva joventut i bon aspecte el feien molt popular a Baviera i a l’estranger. Un dels seus primers actes va ser el patronatge oficial del seu ídol, Richard Wagner. Però també va promoure la reconciliació entre els estats alemanys.
A través de les explicacions vam conèixer que l’ infantessa de Lluís II fos més aviat trista i amb moltes mancances per una concepció del seu pare de que l’educació era imposar determinades disciplines, entre això, estar infra-alimentat i com a curiositat el pare va prohibir que la paraula “amor” fos pronunciada a casa seva. Per tant una infantesa de penúria i mala salut que ben segur va influir després en la conformació d’un caràcter difícil a voltes colèric.
També tingué l’atenció de diverses institutrius que van ajudar en el que van poder en la formació de Lluís II:
De ben aviat es va interessar per la literatura i va fer lectures com Dumas, Mark Twain i les obres de Schiller. I en música fou un enamorat de l’obra de Wagner amb qui van programar la construcció d’algun teatre per interpretar la seva obra però no se’n va acabar sortint.
El jove Lluís va ser coronat rei amb 18 anys per la mort prematura del seu pare.
Segons Trenkle va arribar a esdevenir rei potser amb poca preparació i sobretot amb un caràcter complex que els feia refusar el contacte amb la gent, que tenia una certa aversió a reunir-se amb molta gent doncs cercava la soledat.
Malgrat això es va fer el propòsit de governar i fer-ho bé.
Lluís II però va tenir dos problemes importants: l’expectativa per engendrar un hereu, i les relacions amb Prússia . Els dos tenien força importància en el pla geopolític a Europa.
En el primer no va reeixir ja que tot i que Lluís estava compromès amb la princesa Sofia, la seva cosina i la germana més jove de l’emperadriu Sissi, però va trencar el comprimís poc abans de casar-se En forces documents s’ha constatat la lluita que ell mateix feia contra la seva homosexualitat que possiblement condiciones la seva personalitat.
La relació amb Prússia també fou conflictiva fins a la unificació de l’Imperi Alemany.
Una de les grans contradiccions de Lluís II era la seva obligada participació en algunes de les guerres que va haver de suportar.
No li plaïa en absolut haver de mobilitzar la gent i perquè la reialesa europea mantenia lligam de familiaritat entre elles. Per tant va haver d’enviar gent a la guerra i fer-ho amb alguns parents llunyans.
A Lluís II, com va comentar l’Adolf Trenkle , li va tocar viure un dels moments més convulsos del món amb guerres arreu, les “carlinades a Espanya”, la guerra de secessió als Estats Units, la revolució Mexicana, ,la guerra entre França i Prussia….. En fi un mon convulsionat per la guerra al llarg i ample del planeta.
Amb el temps, Lluís II es va anar cada cop recloent més i mostrant-se menys en públic. Durant els anys 1880, Lluís passava molt del seu temps reclòs a les muntanyes. Allà hi va construir uns quants palaus.
Finalment fou declarat incapaç i inhabilitat per governar i substituït pel seu oncle i reclòs, la seva mort és també un enigma ja que sembla que es va barallar amb el seu metge i ambdós van morir.
Trenkle al començar va invocar un refrany dels indis, “Abans de jutjar una persona, cal caminar tres llunes amb el seus mocasins “ i ho deia perquè no va voler jutjar a Lluís II, en va explicar i raonar les seves llums i les seves ombres com a persona i com a governant. En va destacar finalment el seu gran llegat cultural sobretot en el camp patrimonial amb uns castells magnífics, dels que ja ens en havia parlat.
Una bona lliçó d’història feta des de l’estima pel personatge.
Cal agrair a Adolf Trenkle la seva excel·lent intervenció.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies