Close

13 maig, 2019

CONFERÈNCIA JORDI PEDRET

Coneixem millor la Unió Europea.

El dia  9 de maig se celebra el Dia d’Europa, commemora la  data en que les tropes aliades van entrar a Berlín i acabava de facto la segona guerra mundial, anys més tard a l’any 1985 els caps d’estat i de govern decidiren instaurar el 9 de maig com el Dia d’Europa que juntament amb l’euro, la bandera i l’himne identifiquen l’entitat política de la Unió Europea amb el lema “ Units en la diversitat”.   Europa és una gran idea en construcció encara, divendres passat vam poder saber una mica més d’aquest procés de construcció però també d’algunes de les realitat constatables avui.

Vam comptar amb l’advocat i ex diputat al Congres Jordi Pedret que va parlar de  Per què Europa.La conferència va esdevenir una magistral lliçó d’europeisme i de com es va anar construint Europa.

La idea d’Europa segona Pedret basant-se en la Declaració Schuman,que el 9 de maig de  l’any 1950  va fer públic un manifest que pretenia posar fi als enfrontaments i conflictes armats a Europa. De la declaració en destaquen dos conceptes, la pau i accions concretes per la unitat europea : ” La pau mundial no pot salvaguardar-se sense uns esforços creadors equiparables als perills que l’amenacen.”

“Europa no es farà d’una vegada ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn en primer lloc una solidaritat de fet.”

De la concreció d’aques manifest va ser la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de ľ Acer, que va ser el primer instrument per la unitat.

Si aquesta és un acció clau, la idea de la unitat d’Europa ja veia d’abans , en plena guerra mundial a l’any 1941 el periodista comunista Piero Spinelli publica desterrat per Mussolini per la seva activitat antifeixista a l illa de Ventotena allà escriure l’anomenat Manifest de Ventotene, amb el títol complet «Per una Europa lliure i unida. Projecte de manifest», és un text precursor del federalisme europeu. El manifest s’estructura en tres parts , la primera fa referència a la guerra que en aquell moment s’està desenvolupant, La segona part se centra en la importància que, una vegada acabada la II Guerra Mundial, s’iniciï un procés de construcció europea, que ha de ser impulsat des de la Societat Civil mitjançant un Moviment Federalista Europeu,
La tercera parteix parla de la necessitat de canviar la societat i destaca que una Europa lliure i unida és clau per a aconseguir: una reducció de les desigualtats i privilegis socials i econòmics; una Economia al servei de les persones; que les persones més capacitades continuïn els seus estudis en la Universitat i no les més riques; justícia social; i el laïcisme de l’Estat, respectant les religions però sense donar privilegis a cap.

Aquest manifest va ser present en molts dels primers documents sobre Europa que van anar sorgint.

Va explicar Jordi Pedret que la idea de l’UE és fonamentalment una idea  de Pau. Va presentar un esquema en que es veu com des de l’any 1600 amb La Guerra del cents anys fins l’actualitat Europa ha tingut gran quantitat de guerres amb pèrdues humanes i materials incalculables. La Creació de l’UE ha portat que fa més de setanta anys que no hi ha cap guerra entre membres de l’UE, sí a Europa ja que cal recordar la guerra dels Balcans.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El conferenciant va anar desgranat els diversos organismes que després de Comunitat Europea del Carbói de ľ Acervan anar sorgint amb la idea de fer accions concretes d’unitat  així va néixer Eurotomsobre l’energia atòmica i la CEE, Comunitat Econòmica Europeaque va ser l’embrió de l’Unió Europea , avui formada per 28 estats, la caiguda del Mur de Berlín va accelerar l’entrada de molts Països que en principi no estava previst que hi fossin. Ara encara hi ha paios que esperen la seva entrada , el cas més exemplar és la de Turquia que n fa més de trenta.

En la segona part de la conferència Jordi Pedret va fer una explicació de les institucions europees.

Consell d’Europa: Màxim òrgan  format pels caps del l’estat o del govern dels 28 països que en formen part. Els acords s’han de prendre per unanimitat i això complica en ocasions les resolucions.

Parlament Europeu,format per 750 diputats que s’elegeixen  entre els països que formen part de l’UE, . Els diputats electes en cada país després s’agrupen per ideologies i no per nacionalitats.

El Parlament cada cop té més importància ja que un 75 % de les normes europees ja formen part de la normativa per la que ens regim cada dia.

Consell de la Unió Europea. Té funcions executives i legislatives, la formen  els diversos ministres segons la competència del que es tracta. , això es completa am el Comitè de Representants Permanents, format per delegats funcionaris que porten el dia a dia d ela comissió. Per això s’anomena Comissió d’Iniciativa Legislativa.

Tribunal de justícia de l’UE. Que dictat sentències que ens poden afectar directament, el cas més conegut és la de les hipoteques.

Banc Central Europeu, que amb la circulació de l’euro juga un per reglar les fluctuacions i fa política monetària conjunta.

Ciutadania Europea, aquesta condició que ja tenim es va ampliat amb competències i drets personals .

Per acabar Jordi Pedret fa fer alguns comentaris respecte al perill que significa el Brexit , però també va assenyalar que ah servit de vacuna pels altres 27 països que han actuat conjuntament.

Europa, ve de lluny però encara no acabat com a projecte. Amb la xerrada en  vam conèixer una mica més.

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies