Close

5 maig, 2019

PROPERA CONFERÈNCIA DIA 10 DE MAIG DE 2019

 L’Europa que ve.

 

El 9 de maig se celebra el Dia d’Europa.

Des de l’Aula volem commemorar aquesta diada i sobretot fer-ho en un moment en que la unitat europea està més que qüestionada, el “brexit”, els populismes, les incerteses electorals…

Per parlar-ne el divendres 10 de maig a les 7 de la tarda a la sala d’actes  de  la UPC tindrem a Jordi Pedret que ens parlarà sobre Per què Europa.

El 9 de maig es celebra el dia d’Europa i es fa per commemorar que el 9 de maig de  l’any 1950   el ministre d’Exterior de França, Robert Schuman, va fer el que es va conèixer com la  Declaració Schuman, que originà la creació de la primera Comunitat Europea: la del carbó i de l’acer.

Alguns fragments d’aquest document recullen alguns dels principis de la Unió Europea avui en dia encara vigents i que el lema actual sintetitza,  molt bé, Europa, Unida en la diversitat. L’any 1985 els caps d’estat i de govern decidiren instaurar el 9 de maig com el Dia d’Europa que juntament amb l’euro, la bandera i l’himne identifiquen l’entitat política de la Unió Europea.

La història explica que el 9 de maig de 1950, gairebé cinc anys després del final de la Segona Guerra Mundial, el ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, anunciava la proposta del govern francès de crear la Comunitat Europea del Carbó i de ľ Acer, el primer pas per garantir que França i Alemanya no s’enfrontessin mai més en una guerra. El text de la declaració que va ser publicitada  va ser obra d’en Jean Monnet considerat un dels pares de l’actual Unió Europea juntament amb Konrad Adenauer, Robert Schuman, Paul-Henri Spaak i Alcide De Gasperi. Tot i que no va ser elegit mai per un càrrec públic, treballà pels governs d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica.

Alguns dels paràgrafs de “Declaració” van ser determinats per construir l’Europa que ara coneixem :

La pau mundial no es podrà mantenir sense els esforços a la mesura dels perills que l’amenacen. La contribució que una Europa ben organitzada i ben viva pot aportar a la civilització és fonamental per mantenir unes relacions pacífiques. Com a defensora aferrissada des de fa més de vint anys d’una Europa unida, França ha tingut sempre l’objectiu essencial de promoure la pau. Si vam haver de patir la guerra és perquè no havíem construït una Europa unida. La unitat d’Europa no es farà de cop ni mitjançant un pla únic: es farà mitjançant realitzacions concretes i, primer de tot, creant una solidaritat de fet. L’agrupament de les nacions europees demana que desaparegui l’animadversió secular entre França i Alemanya; aquesta iniciativa que volem endegar ha d’involucrar en primer lloc França i Alemanya.

 Amb la posada en comú de la indústria pesant i la creació d’una alta autoritat, les decisions de la qual vincularan França, Alemanya i els països que s’hi vulguin sumar, es posaran els primers fonaments concrets d’una federació europea indispensable per a la preservació de la pau. Per tal d’aconseguir els objectius així definits, el govern francès està disposat a iniciar negociacions sobre les bases següents : La missió que se li assigni a l’alta autoritat comuna consistirà a garantir com més aviat millor la modernització de la producció i la millora de la seva qualitat; el subministrament de carbó i d’acer en igualtat de condicions al mercat francès i al mercat alemany, així com als països que s’hi vulguin afegir; el foment de l’exportació comuna cap a la resta de països i l’equiparació de les condicions de vida de la mà d’obra de la indústria siderúrgica. Per aconseguir aquests objectius a partir de les realitats tan diverses en què es troben actualment les produccions dels països que voldran formar part d’aquesta organització, caldrà dur a terme de manera transitòria un pla de producció i d’inversions, crear mecanismes d’igualació dels preus i establir un fons de reconversió que faciliti la racionalització de la producció.

L’Adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea es va signar el juny de l’any 1985 i va entrar en vigor l’ 1 de gener del 1986  i a partir  d’aquell dia Espanya es va convertir en membre de ple dret de la Comunitat Europea.

A partir d’aquí Europa va anar evolucionant  amb avenços i retrocessos fins que a l’any 2004 es signava  a Roma Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa  que venia  de la constitució europea:

Aquest tractat constava de quatre grans parts amb 448 articles, 36 protocols, dos annexos (inclòs el tractat Euratom) i 48 declaracions. En la primera part del text articulat, de 60 articles, es trobaven les regles fonamentals del sistema d’integració de la UE. S’hi definien la Unió i els seus objectius fonamentals, les competències i les accions atribuïdes a la Unió, les institucions (Parlament Europeu, Consell Europeu, Consell de Ministres, Comissió Europea, Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Banc Central Europeu i Tribunal de Comptes), la tipologia d’actes i procediments decisoris, els principis reguladors de la vida democràtica de la Unió, el finançament, les disposicions relatives a la política exterior i seguretat comuna i a l’espai de llibertat, seguretat i justícia, les relacions amb els països veïns i la pertinença a la Unió

El tractat fou retirat després de ser rebutjat en referèndum als Països Baixos i França l’any 2005. Els dos anys següents la UE entrà en una greu crisi i en un període de replantejament, que es reflectí en el Tractat de Lisboa (o de Reforma). Signat pels caps d’estat i de govern de la UE a finals del 2007, es tractava d’un document menys ambiciós, però més concret i que gaudia d’un grau d’acceptació molt més elevat que la Constitució Europea. Tanmateix, el Tractat de Lisboa també topà amb diversos obstacles en el procés de ratificació, com el resultat negatiu del referèndum de ratificació celebrat a Irlanda el 12 de juny de 2008,

Avui hi ha altres perills com el Brexit , les discrepàncies en les polítiques d’acollida o seguretat i l’auge dels populismes anti-europeus que posen en perill les mateixes bases de la construcció europea

Per parlar de tot això i de tot el que vulguem comptarem amb  en Jordi Pedret que ha estat  Diputat per Barcelona al Congrés dels Diputats. Advocat. Professor de la EUTSB. Vicepresident de la Fundación ArtSur. Patró de la Fundación Andreu Nin. Coordinador de l’Intergrup Parlamentari per Palestina. Membre de l’Assemblea Parlamentària de la Unió per a la Mediterrània. Llicenciat en Dret, i és  professor titular, soci de l’ Associació Catalna de Juristes Democràtes i d’Associació per l’ONU. També és patró de la Fundcaió Ramon Rubial  – Espanyols en el Món, de la  Fundació Andre i vicepresident de la Fundació ArtSur.

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies