Close

13 abril, 2019

FER D’AVI NO ÉS UNA PROFESSIÓ DE RISC ÉS UNA PROFESSIÓ DE MALABARS

“Fer d’avi no és una professió de risc és una professió de malabars”

 Aquesta podria ser una de les conclusions de la conferència de la Rosa Lahoz “Fer d’avi professió de risc”- Aquesta mena de múltiples malabarismes que els avis han de fer enfront les diverses situacions que han de viure, ja sigui amb els propis néts, i netes, amb les pròpies, amb les voluntats dels pares , amb les decisions que han de prendre, entre la voluntat de fer i la realitat …

La Rosa Lahoz va començar fent una afirmació que va condicionar la xerrada . “Tambe sóc àvia” i per tant això condiciona part del que pugui dir, va explicar, ve donat per una experiència pròpia , i també de reflexions compartides.

Ets avi o àvia quan per una qüestió natural els fills tenen els seus propis fills i es passa a ocupar un nou  espai generacional que per la lògica de la vida et correspon i també adquireixes un nou estatuts vital .

Fer d’avi o àvia ja és una decisió personal que fas en funció de la voluntat que tens de propiciar determinats encontres. I això ve condicionat moltes vegades pel temps de que es disposa, de l’edat en que s’assoleix la condició, factors de l’entorn que fan que puguis fer d’avi, en funció del que vols però també del que pots.

I va deixar ben clar que no és millor avi o àvia qui té més els nets i netes. Perquè les condicions de vida , costums i actituds són diferents en cada persona i han canviat també al llarg de la història.

La Rosa Lahoz va fer un més que interessant recorregut per la condició que al llarg del temps els diverses cultures han tingut la gent gran, de l’estadi de la vellesa.

En el temps que vivim la “vellesa” sembla que s’estigui revaloritzant, l’esperança de la qualitat de vida ha millorat i no té res a veure aquesta “vellesa” actual amb la de fa cinquanta anys, per exemple,  i la gent gran ha adquirit un rol important a la societat d’avui, per la seva experiència, pels  seus coneixements, per la transmissió intergeneracional de valors i actituds.

Recordà , la Rosa Lahoz, que en les cultures orientals  com el Japó, La Xina o la India en que els avis i en general la gent gran són molt reconeguts. Una mirada a  la Història ens farà veure que tant a Roma com a Grècia els Consells d’Ancians o el Senat tenien una forta influència.

Ens explicà també que  ser avi  trenca totes les barreres i  ens situa en un pla novedós. No es tria el moment en que s’ho és i per tant  aquesta nova condició va rodejada dels factors ambientals i les circumstàncies personals que cadascú pot tenir i això pot condicionar aquest nou exercici de ser avi o també amb voluntarietat de fer d’avi amb tot el que aquest fet comporta.

 

Fer d’avi no és fer de cangur, afirmació rotunda de la Rosa Lahoz que va voler deixar clar que fer d’avi ha de ser un acció voluntària, pactant els termes i els temps d’aquest exercici perquè els nens a casa dels avis moltes vegades s’eduquen diferent, amb matisos,  i poden fer  alguna  “transgressió” que potser els pares no permetrien a casa seva però en canvi en el territori dels “avis” són permeses dintre de la lògica educativa,es clar.

I aquesta lògica educativa la trobem en els 10 consells que la Ros Lahoz va donar per seguir educant com avis:

  1. Reforçar sempre els criteris educatius dels pares sense establir, en cap moment, discrepàncies.
  2. No fer o dir res que pugui deteriorar la imatge dels pares.
  3. No estar en primera línia, ni voler-ho. Per tant, res de protagonismes excessius.
  4. Respectar al màxim, davant els néts, la unitat familiar que formen els seus fills.
  5. No interferir mai quan els pares estan sancionant.
  6. Si fan regals als néts, demanar l’acord dels pares.
  7. Intentar ser grans narradors d’històries. Històries de vida o simplement contes en els que poden fer sortir valors positius, virtuts… mostrant, sense imposar, uns valors.
  8. La casa dels avis estarà sempre oberta pels seus néts, i han de procurar que sigui un lloc agradable.
  9. A casa dels avis, però, han d’exigir el compliment d’unes normes de convivència.
  10. Saber disposar de temps per crear els llaços afectius amb els seus néts, jugant amb ells, demanant ajuda a l’adolescent…

Decàleg interessant, sens dubte.

Així mateix va comentar alguns contes que tenen com a rerefons la relació d’avis i nets

 

 

 

 

 

 

A “Jersei blau” l’avia va fent mitja  i en teixir el jersei també va teixint complicitats i qüestions des de la subtilesa i l’estima.

 

 

 

 

 

 

A “Així era l’avi”  ens mostra la petjada que l’avi pot deixar en els seus néts , més enllà d’educar o malcriar hi ha elements que acaben essent referents pels nens i que els avis poden mostrar.

 

També va passar un petit curtmetratge “Moment feliç” i explicava com es possible travar element de relacions  intergeneracionals i trobar elements per compartir qüestions i records  des de l’estima i l’afecte.

En conclusió una excel·lent xerrada de la Rosa Lahoz  que va donar interessants pautes perquè les relacions entre avis i àvies i néts i netes siguin des de l’estima i l’afecte fruitoses per tots .

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies