Close

6 abril, 2019

CONFERÈNCIA ÒSCAR VALVERDE

L’evolució física de la ciutat.

La conferència de l’Òscar Valverde “Desenvolupament urbanístic Vilanova i al Geltrú (Aspectes històrics)”   va ser un autèntic viatge històric pels diversos moments del desenvolupament urbanístic de la ciutat.

A través d’una acurada documentació, el ponent, ens va portar a veure de manera gràfica com la ciutat es va anar eixamplant des del seu nucli fundacional i expandint-se cap a ponent i el mar.

L’objectiu de la conferència era donar pistes sobre el creixement de la ciutat al llarg dels anys .

Va començar el recorregut en el segle XIII en que trobem el recinte fundacional de la Geltrú emmurallat i limitat pel Torrent de la Pastera que tindrà al llarg dels anys una notable importància per la formació de la ciutat.

El creixement de la Vilanova es dóna de manera paralel·la al camí que anava fins  Cubelles i en mig queda el barri del Palmerar que era una zona d’afectació per les crescudes del torrent. Existia un primer pas del torrent per un pont situat a l’actual Plaça del Pou. També des del  nucli de la Geltrú hi havia els camins que portaven a altres viles: Vilafranca, Sitges, Ribes. Era un nucli molt tancat i el creixement de la nova ciutat es va fer ja cap a ponent.

Els primers nuclis

 

Al segle XVI, segons Valverde, i així es mostra en la documentació, Vilanova ja és tant gran com La Geltrú, els nuclis estan emmurallats i units per un pont que salvava el torrent, Vilanova comença ja a expandir-se cap el mar i ens trobem ja amb el que serà després la Plaça Major, ara Pau Casals, i per diverses traces dels camins cap a Baix a Mar es comença a  entreveure el que serà la futura Plaça dels Carros. Hi ha la primera església i el nucli dels Josepets també  es va consolidant. Ja hi ha alguns assentaments d’habitacles a Baix a Mar

Al Segle XVIII mentre la Geltrú és manté encara igual encotillada per la muralla, Vilanova comença un creixement important, creixement espontani i no planificat i va creixent per les traces que ja hi havia en direcció a  la platja.

També va creixent la ciutat cap a ponent i guanya força com a nucli de ciutat l’espai dels Josepets formant part de les muralles de  Vilanova.

S’estructure ja un seguit de places, Llarga, Gallina i carrer Sant Pere, de les Cols… Així mateix es forma el nucli del convent dels Caputxins que donarà  després lloc a la Plaça de la Vila.

Es construeix un nou pont sobre el torrent de la Pastera a l’alçada del que avui és la pujada del Cinto, que era l’antic camí de Sitges.

El segle XIX  significa un creixement important per la ciutat, l’emplaçament de l’hospital als Josepets o la construcció de la Caserna i la plaça del mateix nom porta a ordenar el nord de la ciutat , es fa la primera traça de la Rambla però encara no pot arribar fins el mar per la situació de la Fàbrica de Mar. Com a novetat hi ha la construcció del nou cementiri fora de la ciutat i sobre l’any 1850 el barri de mar pren ja força importància malgrat estigui apartat del nucli central de Vilanova.

Vilanova es situa com a ciutat important a Catalunya. El seu comerç de vi i aiguardent amb les amèriques es consolida,  es creen les primeres fàbriques, fonamentalment de  tèxtil, retornen els Indians i donen  un impuls a la ciutat i hi ha un fort augment de població.

La ciutat però segueix no creixent cap a Llevant.

A l’any 1876 es formalitza el Pla Gumà que és la primera experiència de planificar la ciutat. En són promotors Gumà i Ferran, Soler Morell i Lluch i Rafecas. La planificació es important perquè preveu el Port, i el ferrocarril en la futura ampliació de la ciutat.

El Segle XX. A principis,   la ciutat ja està travessada pel ferrocarril, el torrent de la Pastera ja es transitable ja que està en bona part cobert i es fa el seu desviament fora del port per facilitar-ne la construcció.  S’ubica la fàbrica Pirelli  i el 1929 comença a construir-se el port.

Ja després de la segona meitat es coneguda la expansió de la ciutat i  la seva planificació ja és evident. Als anys vuitanta  hi ha el Pla General del que modificat  l’any 2000 encara està vigent. Hi ha nous desenvolupaments i es tracta per primera vegada a La Collada  la reurbanització d’un barri crescut sense massa ordre.

Finalment Valverde va assenyalar la situació de les infraestructures actuals i va apostar perquè la ciutat no creixi més enllà de la variant i preservi i ordeni els espais que van fins l’autopista.

 

 

 

 

 

 

Una  més que interessant  lliçó de l’evolució de l’ urbanisme  a la nostra ciutat. Com amb el pas dels anys el creixement ha configurat el que avui és Vilanova i la Geltrú

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies