Close

23 març, 2019

CONFERÈNCIA JOSEP GOMÁRIZ MESSEGUER

El municipalisme compleix quaranta anys.

Fa quaranta anys que es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques d’ençà la finalització del franquisme.
Potser encara no hi ha prou distància històrica per fer-ne una anàlisi i una història amb tot detall, però ja hi ha algunes possibles constatacions i certeses. Això és el que va fer el Josep Gomáriz en la seva conferència “Les polítiques municipals en els quaranta anys d’ajuntaments democràtics”. Gomáriz que ha estat secretari de l’ajuntament i encara treballa a l’administració municipal va donar una visió de les diverses legislatures que s’han donat al llarg de la història recent del nostre ajuntament.
Va començar amb l’advertiment que la seva conferència era una intervenció subjectiva i per tant es podrien fer altres anàlisis amb el mateix valor que el seu o cercar altres maneres d’afrontar aquest període de temps.
Però els seus coneixements per la seva proximitat en l’acció de govern des de la vessant tècnica i l’experiència viscuda va fer que la conferència fos molt interessant i plena de dades i opinions prou autoritzades.
Gomáriz considera que després del 2008 amb la crisi econòmica global la història del municipalisme actual té una sotragada en la línia que portava fins el moment.
Per fer la seva intervenció Josep Gomáriz va proposar quatre punts de reflexió.
– El context és important el neoliberalisme
– Construcció de l’estat del benestar
– Dotació de recursos econòmics
– Dissenys institucionals i dèficits estructurals.
En el primer punt Gomáriz va explicar com els índex de riquesa i benestar van més o menys compassats fis a l’any 2008 en que es trenca l’equilibri i el nou liberalisme considera que cal separar els creixements de les prestacions socials. Això va generar que l’índex de la riquesa baixés i moltes ciutats es trobessin amb greus dèficits de caire social. L’índex de despesa social baixà sensiblement.
Pel que fa a la construcció de l’estat del benestar va fer una anàlisi dels pressupostos municipals des del 1979 i la despesa en inversió i també en acció social. Hi ha una primera època fins el 91 en que hi ha una forta inversió, després hi ha un manteniment més o menys equilibrat per veure que a partir del 2008 hi ha una baixada molt forta a causa de la situació d’endeutament de l’ajuntament,  la no possibilitat de recórrer al crèdit i per la crisi generalitzada que cal fer replantejar bona part dels ingressos dels ajuntaments.
Pel que fa els períodes municipals el conferenciant va marcar cinc etapes dels ajuntaments vilanovins.
El Casanovisme: terme que fa referència a Jaume Casanovas, primer alcalde democràtic que va imprimir un tarannà molt personalista en la seva acció de govern, però es van fer moltes coses i es va definir un model de ciutat. L’actitud personal va generar que l’oposició s’unís i es passés al segon període-
El postcasanovisme, lluita per l’hegemonia política. L’acord entre CiU i ICV va trasbalsar la situació, ambdues forces van actuar amb lleialtat però en el fons hi havia la batalla soterrada per passar a la primera força política. L’experiment va acabar sense aconseguir aquesta hegemonia i es doná pas a un altre moment
El postcasanovisme. Trobar un nou acord d’esquerres. Època de poca acció política per un govern d’Esteve Orriols en minoria.
Els tripartits ( PSC-ERC-ICV) època en què es retorna als acords d’esquerres.
2011-2019 el Nihilisme i el bloqueig polítics en què la fragmentació i la impossibilitat d’acords generà una aturada dels polítics i si a això s’hi ajunta la manca de recursos, fa que es perdin grans oportunitats.

Josep Gomáriz va entrar després en el tema competencial deixant clar que els ajuntaments tenen sempre competències delegades i a voltes aquestes competències no van acompanyades dels recursos necessaris i això suposa un desequilibri en les finances municipals. El fet que els ajuntaments tinguin en la primera línia i rebin la pressió de la ciutadania fa que, a vegades, hagin d’assumir realitzacions que no li serien pròpies, que ho podrien ser però amb els recursos suficients.
Sobre el bloqueig polític Gomáriz va explicar que si hi ha una cultura de l’acord, i aquesta cultura ara creu que no existeix, s’haurien d’anar a canvis legislatius que fessin possibles conformar majories sòlides per poder governar i treballar amb certa tranquil·litat.

Finalment va considerar que de cara al futur caldria fer tres grans acords de ciutat que comprometessin a les forces polítiques:
– La política fiscal per l’obtenció de recursos
– l’ estratègia de futur de la ciutat
– les polítiques de dinamització econòmica.

Va acabar llançant un cert repte.
Va dir:
1979: Dificultats, però amb esperances
2019: Dificultats, però amb esperances?
Aquest interrogant és el que caldrà resoldre en el futur. Ben segur que tots estem cridats a col·laborar-hi.
Interessant visió dels darrers quaranta anys de la política municipal de la nostra ciutat.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies