Close

10 març, 2019

CONFERÈNCIA LOURDES MUÑOZ

Els feminisme una lluita transversal.

Coincidia el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora amb la sessió habitual de l’Aula. Aquets divendres 8 de març hi havia convocades, vagues, manifestacions, sessions informatives. Des de l’Aula volem també contribuir a la batalla de les dones per avançar de manera decidida cap a l’equitat. La nostra proposta va ser intentar fer pedagogia del moviment feminista a través de la conferència de Lourdes Muñoz sobre El Feminisme Transversal.

Es tractava de fer una mica de repàs al moviment feminista i els reptes que a parer de la conferenciant hi havia de cara al futur. Es tracta de batallar perquè la igualtat esdevingui un element habitual a la  nostra societat.

Lourdes Muñoz va començar comentant el que ella va anomenar la primera onada del feminisme que es va produir durant la Revolució Francesa on es coneixen els primers moviments col·lectius de dones que, colze a colze, amb els homes treballen i lluiten per enderrocar el poder absolut. Malgrat aquesta lluita pels seus drets no van ser reconeguts i així una de les protagonistes d’aquesta lluita Olympe de Gouges, que va escriure i publicar la Declaració dels drets de la dona i les ciutadanes va acabar essent guillotinada. Malgrat aquest cruel final la lluita feminista té un segon episodi públic en la lluita de les sufragistes, un moviment que reclamava el dret de les dones a votar entre altres reivindicacions de caire social i polític. Així el primer país on les dones van aconseguir el vot va ser Nova Zelanda i després Anglaterra i els EEUU. A Espanya no va ser fins el 1931 amb la figura de Clara Campoamor que va ser la peça clau per l’aconseguiment del vot: Cerráis la puerta a la mujer en materia electoral. ¿Es que tenéis derecho a hacer eso? No; tenéis el derecho que os ha dado la ley, la ley que hicisteis vosotros, pero no tenéis el derecho natural fundamental, que se basa en el respeto a todo ser humano, y lo que hacéis es detentar un poder; dejad que la mujer se manifieste y veréis como ese poder no podéis seguir detentándolo. Il·lustratiu.

Una segona onada feminista va tenir lloc els anys 60  80  quan amb el lema de “el que és personal és polític” hi va haver les primeres reivindicacions de decisions de caire personal com l’avortament, la decisió de no assumir la maternitat. És clau en aquest moment la publicació del llibre El segon sexe de Simone de Beauvoir

Segons Lourdes Muñoz als anys 90 hi ha un impuls important de les polítiques feministes  amb l’aprovació d’un seguit de lleis que donen carta legal a  moltes de les reivindicacions feministes, Llei Contra la Violència de Gènere, llei de la Igualtat, lleis progressistes sobre l’avortament, la creació del Instituto de la Mujer, i l’ Institut Català de la dona. L’aplicació de polítiques de benestar són també claus per mantenir els nivells d’equitat encara no suficients però amb avenços significatius.

L’onada feminista més propera és l’esclat que va produir-se  l’any passat que va tenir un caire global i amb unes reivindicacions clares i concises. A l’èxit del tsunami feminista de l’any passat hi ha diverses causes. El paral·lelismes amb el moviment de  denúncia “metoo”, “jo també” en que a través de les xarxes socials es feien denuncies sobre assetjaments i comportaments inadequats amb les dones. Aquest moviment té dues virtuts: per una banda la visualització de que dones de molts països de diferents ètnies i d’estatus socials han sigut víctimes de violència i per altra banda que els assetjadors també pertanyen als diversos àmbits de la societat i també d’adscripció ideològica.

Aquest moviment va ser clau en la presa de consciència sobre la situació de moltes dones i la visualització de la necessitat de que també la resposta cal que sigui global.

Resposta que ha de venir de les polítiques públiques però també dels moviments socials.

El feminisme ha de ser tranversal i des de diverses opcions ideològiques cal defensar els drets de les dones. Ni excloent ni exclusiu d’unes o altres.

Finalment la Lourdes Muñoz després de repassar la situació actual del feminisme va plantejar el que són al seu entendre els reptes immediats, més enllà dels clàssics com  la batalla contra la violència, o la igualtat i equitat en treball i salaris. Aquests dos reptes serien, el primer la necessitat de la  visualització i l‘ocupació de llocs de responsabilitat de les dones en el camp de l’economia i en els llocs de direcció de les empreses. Contrastant les estadístiques de dones que tenen càrrecs entremitjos i alts en les empreses no és de rebut que finalment a  les cúpules directives les dones siguin una minoria escandalosa i en aquest aspecte també va llençar la proposta de feminitzar les professions tècniques de les nostres universitats.

El segon repte va ser la necessitat de que les dones tinguin papers preponderants en les noves tecnologies que tenen i tindran una paper cabdal en àmbits importants de la nostra vida i per tal cal donar una proposta femenina d’aquest àmbit. Per tant la potenciació de les xarxes socials entre les dones com a  manera de compartir i incidir.

Molt interessants les reflexions que ens aporten un punt de vista d’algú que viu el feminisme activament.

El convenciment és que avancem però encara queda molta feina per fer, no només el 8 de març – que també- sinó cada dia de l’any.


Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies