Close

17 febrer, 2019

CONFERÈNCIA BIENVE MOYA


Carnaval tot l’any

La conferència “El Carnaval festa universal i, per tant, també Vilanovina”de  l’escriptor i gestor cultural Bienve Moya ens situà ja, en aquest temps festiu emblemàtic de la nostra ciutat.Bienve Moya començà fent una definició àmplia, barrejant conceptes antropològics, sociològics i festius  del que avui defineix la festa de Carnaval  Així ho expressava ; Què és carnaval ¿Segons un criteri cada vegada més en auge, els dies de carnaval vindrien a ser un antic magma de celebracions diverses: jocs, representacions, desfilades, etc., traslladades o arraconades, per diferents causes i en diverses etapes històriques, a aquesta època de l’any.

La celebració del carnaval és una festa nascuda a Occident que després es va traslladar a Amèrica on hi ha carnavals molt coneguts però que es celebren durant l’estiu i aquí hi ha una diferència clara amb els que coneixem nosaltres.  Segons va explicar el Bienve Els estudiosos les remeten principalment a velles festes de propiciació de la primavera, de “reminiscències” remotes: Les saturnals i lupercals romanesi altres festivitats del món clàssic. També de celebracions celtes o gàl·liques dedicades a la deessa Carna, deessa de la carn de porc i de les faves.

Aquest desig de la primavera es troba en les mes ancestrals religions que després ho van anar transmeten a mesura que la religió va anar evolucionant. L’arribada del cristianisme incorporà moltes d’aquest creences i rituals populars de les ancestrals creences.

Els Carnavals es van situar originalment quan els anys tenien deu mesos i per tant eren una festa que es situava entre el final de l’any antic i el nou que començava a l’actual març i en aplicar-se  el calendari de dotze mesos el carnaval es va resituar en aquets dades previs a la quaresma.

Les festes saturnàlies que eren pròpies del romans i que conduïen els baccantssón les que possiblement generessin els carnavals durant l’edat mitjana. La festa sembla néixer, o renéixer,  a l’Edat mitjana quan al camp (el pagus romà) encara quedaven vivències de la vella religió gentil: Culte als arbres, als animals, a la naturalesa en general, als vells genis o deus bandejats pel cristianisme. Cultes que encara avui subsisteixen a l’empara del calendari popular.

El Renaixement va portar el Carnaval a les ciutat on es vivia amb més luxe, amb més o menys erotisme i també amb una certa esplendorositat i d’un cert exhibicionisme.

El Carnaval amb el canvi de calendari forma part d ‘un cicle festiu que comença per la festivitat de Sant Antoni, tot i que en el cicle nadalenc ja hi havia alguna festivitat que amb  disbauxa s’apropiava de l’espai públic, així la Missa del gall era una missa on es permetien algunes “incursions” en certes bromes i també la festa del innocents en la que el jovent feia gresca i jugaven pels  carrers.

Sant Antoni que va ser un sant temptat pels diables dona pas a moltes escenografies lligades a diables com element que altera l’odre establert a pobles i ciutats, perseguint a la gent o emmascarant al públic que els contempla. En l’àmbit rural l’ós juga un paper important en les celebracions, despertar l’ós és despertar a la primavera que és en definitiva l’objectiu de la festivitat. Aquest cicle de l’ós i del despertar de la primavera es lliguen  amb la festivitat de la Candelera que ja és un inici de la primavera, només cal recordar l’adagi de que Si la candelera plora el fred és fora, si la Candelera riu el fred és viu.Si hi ha lluna nova (plora) la primavera ve avançada.Si hi ha lluna plena (riu) el fred es retarda

Pel que fa a l’origen del terme carnaval s’apunten diverses teories , per una banda la lligada a la “carn”. El nom: Carnestoltes – Carnaval  La hipòtesi més usual sobre el terme carnaval és aquella que suposa que la veu derivaria de Carnaval > carne levare=  llevar (treure) la carn

Carnes toltes > toldre (treure) la carn locució llatina que significaria no fer ús de la carn, prohibir-la (llevar-la) durant aquests dies anteriors a la quaresma

(i aquí la veu carn tindria doble sentit, la carn que se serveix a les carnisseries

i la carn en sentit luxuriós).

O bé lligada a una altra teoria que la faria dependre del “Carrus Navalis” de les dionisíaques.“Al capdavant del cor dels sàtirs, el sacerdot de Dionís conduïa el vaixell amb rodes,  el carrus navalis”. Escriu Herman Steuding, (Mitologia grega i Romana). De les dionisíaques van néixer els ditirambes i  es van desenvolupar com tragèdia (cant dels sàtirs). El sermò de Carnestoltes = Ditirambe

Pel que fa a les dates de celebració del Carnaval en Bienve apunta la fórmula per saber la data de celebració :cal buscar en el calendari solar el dia del Solstici de primavera. El diumenge posterior al solstici serà el de Pasqua, el diumenge anterior al de Pasqua serà el de Rams i40 dies abans de Rams serà el dimecres de Cendra, darrer dia de carnaval. I, en sentit cap el gener: el dia abans serà dimarts de carnaval, dilluns, diumenge, dissabte, divendres, i Dijous Gras.

En fi un recorregut per la festa del carnaval, els seus orígens , el seu desenvolupament i las causes i raons de la celebració, ben exposades i amb l‘ajuda d’interessants imatges de la mà de Bienve Moya un dels “pares” del Carnaval vilanoví tal i com l’hem viscut molts de nosaltres.

 

 

 

 

 

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies