Close

10 febrer, 2019

PROPERA CONFERÈNCIA DIA 15 DE FEBRER 2019

 

Carnaval al món.

Estem a punt d’entrar en el cicle festiu del Carnaval, la festa vilanovina  per excel·lència. Per celebrar-ho hem programat dues conferències, la primera la que el proper divendres dia 15  a les 7 de la tarda  a  la sala d’actes de la UPC, farà en Bienve Moya sota el títol de “Carnaval festa universal, i per tant, també vilanovina”

Temps de carnaval, temps de rauxa.

Subvertir l’orde establert quotidià, canviar els nostres papers habituals,la disfressa, amargar-nos sota el mascarot i cridar arreu “ Que no em coneixes !!”

Dolçor de caramel.

Colors, imatges precioses.

Música i cridòria.

Màscara, vestits ben acolorits,  mantons de Manila.

Sensacions i imatges que veiem a Vilanova.

Però el Carnaval és extens, n’hi ha molts, diversos i estesos pel món.

I d’això tractarem divendres del Carnaval al món i també naturalment a Vilanova .

Per parlar-ne ens acompanyarà en Bienve Moya, un del recuperadors, entre altres, del Carnaval de Vilanova que d’ençà de l’any  36 fins el 76 es va viure amb una certa tolerància vigilada  per part de l’autoritat i també dintre de les entitats. A partir del 76 va omplir  i prendre novament  el carrer.

 

Bienve Moya és conegut a l’Aula on ja ha impartit diverses xerrades, activista i gestor cultural i escriptor .Realitzà estudis dramàtics a Barcelona i als anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars. Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del Consell del Projecte Alcover (mercat de teatre en català), promotor i codirector del Trapezi, Fira del Circ (Reus-Vilanova i la Geltrú) i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana. Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de la Mercè, el Carnaval i altres festes populars, i també al de Vilanova i la Geltrú. Ha impartit cursos de cultura popular i teatre a l’Escola de Mestres Rosa Sensat de Barcelona. Articulista a la premsa (L’Avenç, Cuadernos de Pedagogia, El Temps, El Periodico, Diari de Barcelona, El País, Avui, etc.), col·labora a la Norddeustcher Rundfunk d’Hamburg i ha fet guions per a la ràdio, entre els quals el del programa Imaginari, rondalles i llegendes catalanes de Catalunya Ràdio, pel qual obtingué el Premi ‘Camera’ del Consell Audiovisual Mundial (Paris). Ha publicat llibres sobre cultura popular (Festes populars a Catalunya, amb Avel·lí Artís-Gener, 1980; La Festa a Catalunya, 1995; La Llegenda dels sants, 1996; Llegendes del Penedès i les valls del Garraf, 2005), Una mà de sants (2011) i Cada dia és festa (2014), a més de narrativa de ficció (la novel·la Il·legals, 2001; i els reculls de contes Llegendes urbanes i narracions suburbials, 1999; Suburbalies, Pròsper i Maxim, 2005 i Flordesaüc, Camins d’al-Andalús, 2006) i l’obra teatral Ànima malalta (2000). L’any 2005 fou cofundador del col·lectiu Els altres andalusos. L’any 2009 rebé el Premi Nacional de Cultura en la categoria de Cultura popular (Web Enciclopèdia Catalana). Ha escrit sobre les llegendes del Penedès

Us deixem un parell de textos de Bienve Moya sobre temàtica de  Carnaval:

 

Petit assaig sobre noves formes pràctiques carnavaleres: El Botellón

Sense temps laboral, no hi ha temps festiu, sembla un precepte lògic. Aquest sembla ser el pensament modern. Però no és tant evident. Si més no, no ho és ─seguint l’especulació de Majail Majtin─,  per un concepte de la festa com un espai utòpic. En aquest cas, la festa reclamaria la totalitat del temps, no l’ociós. La festa rememoraria una edat d’or on la vida esdevindria un tot, sense divisions ni rols, ni divisions de feina ni divisions de classe. Majtin emmarca la festa en el carnaval medieval i el fa retrocedir al pensament de l’antigor, la clàssica i la més remota. Durant l’edat mitjana el carnaval hauria esdevingut l’empara de la festa igualitarista i no civilitzada. D’aquella festa medieval en devindria el que en resta avui de la festa popular (tradicional), un cop passades pel renaixement, el barroc i la modernitat. No sembla forassenyat acceptar-ho si coneixem bé la interioritat dels animadors (participants, festers) de una quantitat no gens menyspreable de festivitats: la Patum, els correbous, etc….

 

Els jocosos fonaments del carnestoltes

Un cert criteri sobre el Carnaval ens diu que els dies d’aquesta festa serien un magma de celebracions diverses: jocs, representacions, etc., exiliades, per causes, i en diverses etapes històriques, a aquests temps de l’any. Els estudiosos ens remeten a velles festes de propiciació de la primavera, de “reminiscències” de les remotes saturnals romanes i altres celebracions del món clàssic; també de festes celtes relacionades amb la veneració a la deessa celta Carna (sobre el nom de la qual s’ha argumentat, poc fonamentada, la veu carnaval). Claude Gaignevet, entre altres, ens conta que: “ja hem vist que la festa dels bojos a Roma, el dia dels Quirinal (18 de febrer) , reunia a tots els que no sabien on emplaçar [la festa pròpia] i la celebraven en l’ultima data possible… Les festes medievals dels bojos, en els últims dies de l’any, tindrien el mateix sentit i constituirien un refugi: “el temps dels marginats de la litúrgia oficial, [la festa dels sense festa].  Aquest suggestiu criteri, ajudaria a comprendre “de què va” (o què anava) el carnestoltes modern dins la civilització cristiana: un temps festiu heterodox, fora del temps de la litúrgia (religiosa i civil) de la civilització “moderna”. Un temps on el poder temporal de l’Església i l’Estat (detentors de la litúrgia legal) solien mirar cap a altre banda i es permetien “deixar fer”. Avui, però, en la majoria de les poblacions, el carnaval es redueix a redundants i enfadosos balls de màscares i a desfilades amb pretensions d’espectacularitat, no sempre aconseguida, on tota capacitat provocadora de la festa es carrega pel costat d’un erotisme sovint força innocent i inofensiu, pobre còpia de Rio o Tenerife, festivitats, aquestes últimes, que saturen els reportatges televisius. La vella festa del carnaval ha perdut actualitat i popularitat, avui, poques persones identificarien com celebracions carnavalesques algunes de les més aconseguides activitats pertanyents al cicle de la festa: el Ball o Cacera de l’Ós de les poblacions pirinenques, Prats de Molló, Bielsa, i altres poblacions de muntanya; més uns pocs etcèteres disseminats pel territori peninsular: Peliqueiros i Cigarrons, gallecs o el Però Palo extremeny. Una de les activitats principals de carnaval eren les pantagruèlics delícies de l’estómac. Bulls, sopes, calderes, etc., i altres tiberis comunitàries, com, per exemple, el de Gelida (Penedès) , corresponen a aquest cicle que avui, per raons locals, s’ha desplaçat a altres dates. No ha estat el cas de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) que a finals dels setanta, el va recuperar per a la festa. Però, sense moure’ns de Catalunya (mostra del què deuria haver estat la festa al territori), posseïm l’exemple del de Vilanova i la Geltrú. És conegut que aquesta ciutat reinicià la festa cap els anys cinquanta, quan arreu era perseguida per la dictadura, altrament, i potser degut a aquesta prohibició, el carnaval, en aquesta ciutat, i la veïna Sitges, ha pres caràcter de festa major. En aquest carnaval concorren, encara avui, un nombre considerable d’activitats de les que deurien haver conformat el magma festiu al qual ens hem referit, i el qual prengué, pretèritament, el nom genèric de carnaval. A la festa d’aquestes poblacions, al Garraf, trobem velles desfilades escenificades: arribada i comiat del Rei de la festa a la plaça pública, sense intervenció administrativa. Trobem representacions bufes: el Ball de Malcasats o el Moixó Foguer; mascarades parodiant competicions esportives; bromades de sal gruixuda entre les entitats organitzadores; batalles incruentes, de caramels, de merenga o ous; trobarem activitats cíviques orientades a la socialització de la població, com el Ball de Mantons i Les Comparses, activitats gastronòmiques com la xatonada del Dijous Gras, etc. Són una bella exposició del possible vell carnaval català

 

Disposem-nos, doncs, a començar la festa!.

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies