Close

27 gener, 2019

PROPERA CONFERÈNCIA DIA 1 FEBRER 2019

 

 

L’adaptació cinematogràfica

Quantes vegades hem comentat i valorat la fidelitat en que una novel·la ha estat traslladada al cinema.

Ens preguntem si la pel·lícula és millor o pitjor que la novel·la.

Majoritàriament ens decantem per afirmar que la  novel·la és millor que la pel·lícula.

Entre literatura i cinema no hi ha unes relacions ni  fàcil ni tranquil·la

Fer un guió cinematogràfic té la seva dificultat i la seva complexitat però adaptar una obra literària a guió cinematogràfic té molta més dificultat .

I si l’autor del text és actual encara més.

Per això actualment es plantegen diversos escenaris com poden ser la participació directe de l’autor del text en el guió cinematogràfic o be adquirir directament els  drets audiovisuals del text i deixar que els guionistes hi treballin en plena llibertat…

En fi molta tela…

I per tractar de posar una mica de llum en tota aquesta complexitat, divendres dia 1 de febrer a les 7 de la tarda a la sala d’actes de la UPC, comptarem amb la presència de la Isona Passola, Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català que parlarà sobre “ L’adaptació  cinematogràfica al cinema”.

A Catalunya hi ha una llarga llista de treballs d’adaptació cinematogràfica i s’han adaptat dels llibres més clàssics  com Terra Baixa o la Plaça del Diamant o més modernes com Gràcies per la propina o el Mecanoscrit en el segon origen. I més actualment obres com Pa Negre o Incerta Glòria  que han estat produïdes per la mateixa Isona Passola 

Ara fa aproximadament un any al Diari ARA el periodista Xavi Serra feia algunes reflexions sobre les adaptacions cinematogràfiques :  La idiosincràsia del cinema català durant el franquisme no va ajudar a la proliferació d’adaptacions literàries: el cinema policíac urbà s’alimentava d’un gènere sense predicament en la literatura catalana de l’època i el cinema experimental de l’Escola de Barcelona buscava la transgressió des de postures formals que renunciaven al substrat literari. Amb l’arribada de la democràcia, però, les institucions impulsen la recuperació de la cultura catalana amb produccions de prestigi i grans recursos que inaugura amb èxit La plaça del Diamant de Francesc Betriu, que normalitza la representació d’una època, la Guerra Civil i la postguerra. El cinema de l’època troba en la literatura el material ideal per reconstruir el passat del país en imatges. Bearn o La sala de muñecas, adaptació de Jaime Chávarri de la novel·la de Llorenç Villalonga, examina a la manera lampedusiana les tensions de l’aristocràcia rural mallorquina; Gonzalo Herralde retrata el conservadorisme de la burgesia rural de principis de segle XX a Laura, del cielo llega la noche (a partir de Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor) i la burgesia barcelonina de la segona meitat del XIX a La febre d’or (basada en la novel·la de Narcís Oller), època de conflictes socials que també captura La teranyina d’Antoni Verdaguer (inspirada en novel·la de Jaume Cabré). Solitud, de Víctor Català, que ja havia tingut una primera adaptació el 1944, va ser portada al cinema de nou el 1991 per Romà Guardiet i Bergé.

 

La magnífica adaptació d’ El mar de Blai Bonet que dirigeix Villaronga l’any 2000 marca un punt d’inflexió en la relació entre el cinema i la literatura catalana que consoliden els premis i l’èxit de taquilla de Pa negre. El mallorquí no es conforma a il·lustrar el material literari sinó que el fa seu i el transforma, una traïció fidel a l’esperit que assenyala un camí allunyat de l’academicisme previ. El pas següent és que més cineastes segueixin l’exemple, d’obres inèdites en cinema no en falten. Només cal revisar la bibliografia de Josep Pla i Pere Calders, dos autors fonamentals de les lletres catalanes, o fins i tot abordar obres ja adaptades; l’esperit de Joanot Martorell ho reclama”.

 

La conferenciant Isona Passola  té una llarga trajectòria en el món del cinema i de la cultura, la seva biografia així ho avala : . Es llicencià en història per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976) i es diplomà en imatge per l’Institut del Teatre (1982). Cursà estudis de guionatge i direcció d’actors als EUA. El 1980 fundà VIRAC, empresa amb la qual produí fins el 1987 programes publicitaris, industrials i documentals.

Després de la producció del film d’animació Despertaferro (1990), de Jordi Amorós, que obtingué el premi Sant Jordi a la millor direcció, l’any 1992 fundà Massa d’Or Produccions, que entre d’altres produí: Los de enfrente (1993),  Mensaka (1998),  El pianista  (1998),  El mar (2000), Germanes de sang (2001), Mucha sangre (2002), , De nens(2003),  el documental Paraules i fets. Memòria i vigència de Joan Coromines (2006), de Joan Dolç, Mirant al cel (2008), de Jesús Garay, els documentals Cataluña Espanya (2009) i L’endemà (2014), que també dirigí, sobre les conflictives relacions entre Catalunya i l’Estat espanyol i l’auge de l’independentisme català, del qual és obertament  partidària, i Pa negre (2010), d’Agustí Villaronga, pel qual rebé un premi Gaudí i un premi Goya l’any 2011.

Organitza des de l’any 2000 el MEDIMED (Mercat del Documental Euromediterrani) i des del 2001 representa Espanya a Producers on the Move, al Festival de Canes. Des del 2007 presideix l’APIMED (Associació de Productors Independents del Mediterrani) amb seu a Barcelona. En 2010-11 fou presidenta del Consell d’Administració de Barcelona Televisió i el 2010 fou nomenada membre del Patronat de la Universitat Oberta de Catalunya. Des del 2012 és membre del plenari del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA).

És també docent des del 1997 a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i és analista de guions per a diverses institucions.

L’any 2011 fou guardonada amb el premi d’Honor Lluis Carulla i el 2012 amb la Creu de Sant Jordi. L’abril del 2013 fou escollida nova presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català en substitució de Joel Joan, càrrec en el qual fou reelegida l’abril del 2017.

Així doncs divendres veurem el cinema des d’un altra òptica.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies