Close

19 gener, 2019

CONFERÈNCIA 18 DE GENER DE 2019

Posar Pedrolo a l’abast.

 

La conferència de divendres passat ens va acostar  a la figura de Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més importants del segle XX a Catalunya, per la quantitat de la seva obra literària, per la seva qualitat i també per la seva innovació.

La conferència  Manuel de Pedrolo, un escriptor inabastable, a l’abast fou exposada per un altre escriptor, Antoni Munné Jordà ,que demostrà un profund coneixement de  Pedrolo i una capacitat excel·lent de transmetre els seus coneixements i per tant la conferència fou molt  interessant i amena.

Segons ens explica Munné ,Manuel de Pedrolo venia d’una família benestant i per part de pare lligat de manera llunyana  a la noblesa, tant és així que el pare, advocat de professió, va voler que el seu fill Manuel nasqués al Castell d’Aranyó que era propietat dels Pedrolo. La mare de Pedrolo va morir en el part del germà de Manuel i foren criats per la seva tia Daria que marcaria part de la seva infància sobretot per les formes de vestir, amb models importats de la moda parisenca.

Pedrolo acaba el batxillerat el curs 35-36 i va a Barcelona on descobreix una ciutat carregada de possibilitats  que li dóna l’oportunitat per poder expandir la seva vitalitat i no acaba els estudis, afiliat a un sindicat d’estudiants catalanistes, s’allista i primer treballa com a mestre però s’adona que un mal estudiant acaba essent un mal mestre i després treballa com ajudant sanitari. Quan acaba la guerra declina marxar a l’exili per quedar amb el seu pare que ha perdut ja la seva dona i també al germà de Manuel a la guerra. Fa un llarg servei militar a Figueres a artilleria però diu, en ocasions, mai va disparar ni una bala.

 A l’any 1949 publica el seu primer llibre curiosament   un llibre de poesia  “Esser al món”, seguirà amb un llibre de contes “El premi literari i més obres” i tanca aquest inici amb la novel·la “Es vessa una sang fàcil”.

A partir d’aquí s’inicia una prolífica obra literària de més de 120 títols i que ha treballat els diversos estils literaris, poesia, narració breu, novel·les, i una  extensa obra periodística en diverses publicacions.

L’obra de Manuel de Pedrolo es pot classificar en tres grans apartats.

 

1.- L’obra de caràcter existencialista

2.- L’obra de combat i de lluita amb un compromís ferm de Pedrolo amb el marxisme i l’independentisme

3.-L’època experimental.

Tot i aquesta divisió que és l’acceptada pels estudiosos, cal dir que els tres apartats es van barrejant al llarg de la trajectòria  literària sobretot perquè l’obra de Pedrolo va anar sortint força temps desprès d’haver-se escrit degut a  la censura del temps del franquisme  que retenia les obres massa temps i també en algun moment per discrepàncies amb les editorials.

També Pedrolo amb les seves novel·les va fer una dissecció clara dels temps  del franquisme sobretot en les seves novel·les que són cròniques del temps que vivia que emmarcaven la trama, a vegades de novel·la negra, a vegades simbòliques  o eròtiques.

Té el gran cicle novel·lístic a  Temps Obert que és un cicle d’onze novel·les on es van explorant les diverses possibilitats dels personatges segons com s’hagin produït els aconteixements inicials.

Pedrolo va tenir també una etapa que va produir moltes obres de teatre que va ser en el seu moment innovador, i va formar part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona -l?’ADB (1955-1963) grup fundat per Ferran Soldevila, Lluís Orduna, Pau Garsaball i Frederic Roda com a secció del Cercle Artístic de Sant Lluc. La voluntat del grup era actualitzar el teatre català ancorat encara en el passat i en els clàssics. Pedrolo hi muntà diverses obres;  les més conegudes i representades foren, sens dubte, Homes i No i Situació bis.

La seva etapa de “combat”  a més de criticar la situació política de la dictadura  usa moltes vegades el simbolisme per denunciar una situació que no  es podia fer de manera directa. Crea mons imaginaris i personatges simbòlics però que els seus lectors identificaren clarament.

Cal també destacar que Pedrolo fou l’inspirador de la col·lecció La Cua de Palla col·lecció de novel·la negra i ho va fer amb la voluntat de dotar a la literatura catalana de novel·les d’aquest gènere i també per poder arribar a molta més gent.

La seva etapa experimental és la que genera ja un certa indiferència de la crítica i de l’Acadèmia i és inspiradora, això sí, de la generació d’escriptors dels anys setanta que el valoren i queden captivats per les formes que usa en les seves novel·les.

Com a periodista Pedrolo va fer una quantitat ingent d’articles que va publicar a Pont Blau, Serra d’Or, Tele –Estel, Oriflama, Poble Andorrà, Canigó, Avui, Diari de Barcelona… Molts dels seus articles estan recollits en llibres antològics.

L’aproximació a  Pedrolo fou intensa i en el curt espai d’una hora i gràcies a la destresa de l’ Antoni Munné Jordà, vam poder conèixer una mica més un dels grans escriptors  i més prolífic de la Catalunya contemporània.

 

            

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies