Close

14 gener, 2019

CONFERÈNCIA DIA 18 DE GENER 2019

Recordar Manuel de Pedrolo

La propera sessió de l’Aula serà el recordatori d’un dels grans escriptors del nostre país del segle XX: Manuel de Pedrolo. La Generalitat va indicar que el 2018 seria l’any Pedrolo, per recordar la figura de l’escriptor que havia quedat injustament una mica oblidat. Amb la celebració de l’Any  Pedrolo es posa novament d’actualitat l’obra i figura de l’escriptor i també un  reconeixement i homenatge a un dels escriptors més prolífics en llengua catalana i que més va contribuir al renaixement de la lectura en català.  El cert és que en els darrers temps hi ha hagut , com hem dit un cert oblit i un autor que ha escrit més de 120 obres sembla que només sigui conegut i reconegut per una d’elles “El mecanoscrit del segon origen”.

Per sumar-nos a aquesta commemoració l’Aula ha programat una conferència que sota el títol “Manuel de Pedrolo, un escriptor inabastable, a l’abast”  a càrrec del també escriptor Antoni Munné Jordà. La conferència com sempre el divendres a les 7 de la tarda a la sala d’actes de l’UPC.

Sobre Manuel  de Pedrolo hem trobar al web del Departament de  Cultura les següents dades biogràfiques:

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor) va néixer a l’Aranyó (Segarra) l’any 1918 i va morir a Barcelona el 1990. El Govern de la Generalitat ha aprovat el centenari del seu naixement com a commemoració oficial de l’any 2018.

Manuel de Pedrolo és un dels escriptors més prolífics i fecunds de la història de la literatura catalana. Autor de més de 120 obres, va conrear tots els gèneres: teatre, poesia (inclosa la poesia visual), narrativa breu, novel·la (amb més de 70 títols), diaris, articles en premsa. Entre 1963 i 1970, va dirigir la col·lecció de novel·la policíaca “La Cua de Palla”.

La seva intenció era normalitzar a tots els nivells la literatura en llengua catalana, la qual cosa volia dir acostar-la a tot tipus de lectors. Per això va experimentar amb totes les possibilitats, des del “negre” a la ciència-ficció, la novel·la eròtica o el teatre de l’absurd. També per aquest motiu la seva tasca com a traductor (va traduir nombroses obres d’autors contemporanis anglosaxons i francesos) resulta d’una gran importància.

Tot i mantenir-se força allunyat de la vida pública i dels centres de poder, va ser un autor molt popular. Va rebre una vintena de premis literaris, entre ells el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

De fermes conviccions ideològiques, Manuel de Pedrolo va posar l’escriptura als servei del país, alhora que confegia una obra innovadora, valenta i transgressora que mai no va ajustar-se als cànons establerts. Els seus problemes amb la censura van ser greus i constants, i un bon nombre de les seves novel·les van veure la llum amb molts anys de retard.  

Sense pretensió d’exhaustivitat, i a banda de les novel·les més conegudes ‒Mecanoscrit del segon origen i Joc brut‒ el corpus pedrolià conté projectes tan ambiciosos com els onze títols del cicle Temps obert, la tetralogia de La terra prohibida i d’altres obres tan importants com Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega i els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final.  

La conferència anirà  a càrrec d’Antoni Munné i Jordà,  és escriptor, corrector lingüístic i redactor de la revista Serra d’Or. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, però s’ha dedicat professionalment al món de les publicacions en català i a la seva passió literària. No obstant això, el món de l’art ha estat de vegades protagonista de les seves novel·les, com ara de “Veus de boira des del pont”, finalista del premi Sant Jordi el 1999.

La narrativa és el gènere que més sovint ha assajat dins la seva obra literària. Tant des del punt de vista de la novel·la per a adults, amb títols com “Entre Sant Peters i Sant Pau” (1999) o “Tresgressions” (2003), un interessant experiment sobre la possibilitat del happening a partir de la paraula impresa. Però dins d’això, no es pot deixar de banda la seva dedicació a la fantasia i la ciència-ficció, tant com a escriptor, amb la trilogia que conformen les novel·les: “La paciència del mar” (1994), “L’única mort” (1999) i “Poso el comptaquilòmetres a zero” (2008), com amb la seva tasca al front d’una col·lecció temàtica dins l’Editorial Pagès de Lleida. El 2015 publica “Michelíada”, que és guardonada l’any següent amb el Premi Ictineu a la millor novel·la de ciència-ficció en llengua catalana.

Els seus treballs assagístics s’han ocupat d’analitzar, a més del gènere fantàstic, diversos personatges de la història de la literatura catalana, com ara la figura de Manuel de Pedrolo.

Els seus interessos no han oblidat el públic juvenil, ni tampoc la gestió cultural, amb molt nombroses tasques relacionades amb la revista en la qual treballa o amb la difusió de la ciència-ficció a Catalunya des de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

La seva darrera novel·la Dins el riu, entre els joncs que tracta sobre els voluntaris catalans  a la División Azul, és una novel·la   molt ben documentada, excel·lentment escrita, amb planteig valent. Intenta veure causes i raons de perquè aquells joves contraris al franquisme es van enrolar a la División Azul i perquè el silenci es va imposar al seu retorn.

Ens espera doncs una xerrada molt interessant i veurem com un escriptor parla d‘un altre escriptor i que va tenir un paper fonamental en  la transformació de la literatura catalana al segle passat.

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies