CONFERÈNCIA RAIMON SOLER BECERRO

El Garraf a la I Guerra Mundial.

L’ historiador vilafranquí Raimon Soler va ser el conferenciant del divendres passat i ens va oferir la xerrada sobre “El Garraf i la I Guerra Mundial” . Curiosament la data de la xerrada coincidia amb el centenari de la dimissió del Kàiser Guillem II i el diumenge 11 de novembre s’acomplia el centenari de la signatura de l’acord de Pau que tal i com assenyalà Soler tancava una guerra que commocionà el món i alhora provocà molts canvis en la societat del moment.
Raimón Soler introduí el tema donant algunes raons pel començament de la guerra. Les resumí en quatre: El no reconeixement d’Alemanya com a potència Mundial, tot i tenir un desenvolupament industrial molt fort no tenia paper entre les nacions reconegudes com a potències. Una segona causa va ser la topada amb les potències imperialistes que al repartir-se les colònies no van comptar amb Alemanya que tenia les seves pretensions; en tercer lloc la cursa armamentística que va ajudar precisament a la industria a desenvolupar-se i per tant a la necessitat de vendre excedents i finalment la conflictivitat balcànica amb el sorgiment dels nacionalismes etnicistes que van donar total inseguretat al territori de l’imperi Austrohongarès.
Segons ens va explicar la guerra va provocar 9 milions de combatents morts, 7 milions de morts civils i 20 milions de ferits. Realment un desastre.
La guerra comportà canvis importants al món : Repartiment de l’Orient mitjà, un nou mapa polític a Europa amb el naixement de molts estats nous, ascens del nazisme davant la humiliació que va ser sotmesa Alemanya i també va provocar el trencament de les organitzacions de la classe obrera.

A nivell del Garraf hi va haver informació sobre la guerra, retardada per la manca de mitjans de comunicació ràpids. Així mentre l’u d\’agost del 1914 començava la conflagració a El Diario de Villanueva encara especulava sobre els possibles escenaris d’aliances en una hipotètica guerra que ja havia començat de fet.
La Guerra fou seguida al Garraf a través dels diaris de l’època. Diario de Villanueva donava informació sobre els esdeveniment i les situacions més destacades. Els diari Democràcia, republicà federal i La Defensa, representant els interessos de la dreta clerical, donaven informació però també prenien posició davant els fets. Així Democràcia sempre va estar al costat de l’Entente – els aliats- amb posicions sempre al costat dels francesos mentre que La Defensa estava situada en una posició molt més conservadora al costat de les tesis alemanyes.
Les notícies eren seguides doncs a través de la premsa i generaven força interès i és especialment interessant el cas de Democràcia que aplaudia inicialment la revolució russa, passà després a criticar el nou govern bolxevic pels pactes que va fer amb Alemanys ja que això segons explicaven podria allargar la guerra innecessàriament.

Raimon Soler va comentar la presència de catalans a la guerra , no està clar la quantitat que es van allistar a la Legió Estrangera francesa ja que no es va deixar formar una Legió Catalana, es parla de 12.000 però només s’ha pogut documentar la presència de prop d ‘un miler de catalans entre ells alguns de Vilanova, Sitges i Cubelles i també penedesencs de Gelida, Vilafranca i altres indrets.
Hi hagué també molts suports i manifestacions favor d ‘aquests catalans tot i la suposada neutralitat de l’estat espanyol davant la guerra.

\"\"

. La guerra també tingué conseqüències pel territori tot i que no estar en el lloc de confrontació i per tant no patir directament els estralls de la guerra si que va tenir efectes sobre l’economia. Mentre la indústria tèxtil i la metal·lúrgica van tenir un creixement prou notable, la pagesia va notar l’encariment d‘alguns productes bàsics per la seva feina i per tant apujant els preus de producció i pèrdua de vendes. Per altra banda la dedicació principal dels productes bàsics a l’exportació als països en guerra provocà una carestia notable i com a conseqüència un empobriment de les classes populars:

\"\"
Tot plegat comportà el creixement dels conflictes entre treballadors i empreses i es succeïren forces vagues que afectaren a Vilanova i a Sitges en especial l’anomenada vaga de la Canaden-ca que s’allargà prop de dos mesos.

• La situació provocà l’enfortiment dels sindicats anarquistes com al CNT i també en el món agrícola la sortida amb força de La Unió de Rabassaires que tenia  força presència al Garraf i al Penedès, tanta que un pagès de Ribes Josep Ricart i Rovira que en va ser vicepresident.
Raimon Soler va analitzar al situació socioeconòmica de la postguerra al Garraf i al Penedès sobretot en els sectors industrials i dels conreus.
També va comentar algunes conseqüències polítiques a nivell de Catalunya destaca el naixe-ment del primer partit independentistes de la mà de Francesc Macià, Estat Català i també l’escissió de la Lliga que va donar Acció Catalana que va aprofundir en el seu catalanisme.
Una interessant conferència de Raimon Soler que va il·lustrar-nos sobre un tema força desconegut com és l’efecte de la I Guerra al Garraf en aspectes socials i econòmics.