Close

5 novembre, 2018

PROPERA CONFERÈNCIA RAIMON SOLER BECERRO

 

1914-1918 La gran guerra i el Garraf

Aquest any es compleixen el cent anys del final de la I Guerra Mundial, la guerra que sacsejà Europa i el Món. El tauler dels estats europeus es va moure i remodelar i va generar canvis molt importants que perdurarien fins que trenta anys més tard Europa tornaria a viure una conflicte que també tingué abast mundial.
Per conèixer més aquest fets i la participació de forces catalans en el conflicte hem convidat a Raimon Soler que ens parlarà de: El Garraf i la primera guerra mundial.
Espanya va ser neutral en ambdues conteses armades però no hi ha dubte que hi havia simpaties diverses pels bàndols confrontats. A Catalunya la guerra a més d‘una certa prosperitat en la industria i en especial a la del tèxtil va portar també a que a més de que Barcelona fos un vesper d’espies que molts catalans prenguessin partit per la banda dels aliats.
Tant és així que es calcula que més de 12.000 catalans van participar-hi de manera directa. Val la pena llegir el llibre La Guerra dels Cornuts de Joan Daniel Bezsonoff o també un interessant article de Borja de Riquer a la Vanguardia sobre la Gran Guerra i la connotació catalana publicat fa una setmana al diari La Vanguardia.
La participació va ser activa i així ho podem constatar en les notícies que donava el digital Nació Digital quan es va retre homenatge a aquest voluntaris catalans al Palau d la Música. L’acte es va fer a l’any 2016 quan es van celebrar els 100 anys de la batalla del Somme : “potser la més sagnant de les de la guerra del 14. Els historiadors parlen de prop d’un milió de baixes, entre les quals hi va haver dos-cents fills de Catalunya”.
En el mateix digital hi trobem més informació :
“Una Catalunya aliadòfila
L’esclat de la guerra el 1914 va fragmentar Europa entre les potències aliades, França, Gran Bretanya i la Rússia tsarista –a les quals s’afegirien els Estats Units el 1917-, i els anomenats imperis centrals, Alemanya, Àustria-Hongria i Turquia. Davant del conflicte, Espanya va romandre neutral. En general, els sectors més conservadors mostraven simpatia per Alemanya i els més liberals per França. Entre les elits espanyoles, però, la causa aliada era vista amb distància, amb l’excepció del comte de Romanones, líder liberal que propugnava entrar en el conflicte al costat de França.
A Catalunya, era majoritària l’opinió proaliada. La francofília dominava entre les esquerres i el catalanisme, tot i que hi havia sectors de la Lliga proalemanys. L’entusiasme per la causa aliada va anar penetrant en la societat catalana, però els cercles progermànics tampoc quedaven inactius. La guerra i els seus bàndols van dividir el país. Foren uns anys en què no era aconsellable demanar en un restaurant una truita a la francesa… A inicis del 1916 es va crear un comitè de germanor amb els aliats, que va impulsar Joan Soler i Pla, ànima de la Unió Catalanista. La xifra dels catalans que es van allistar és un debat sense solució. Es va arribar a parlar de 12.000 voluntaris enrolats en el regiment de marxa de la Legió Estrangera, però predomina la idea que foren molts menys. Altra cosa és si s’afegeixen els nord-catalans, ciutadans administrativament francesos, que es van enrolar en les tropes de l’exèrcit convencional francès.”
• El conferenciant de la setmana és en Raimon Soler (Vilafranca del Penedès, 1962) és doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Treballa com a Tècnic de Suport a la Recerca en el Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona. És membre del Centre d’Estudis Antoni de Capmany en Economia i Història Econòmica. Inicialment especialitzat en història industrial i de l’empresa, ha derivat després cap a l’anàlisi del sector elaborador i exportador de vins a Catalunya (Cambra de Comerç de Barcelona, 2006; Recerques, 2007) i recentment s’ha centrat en l’anàlisi dels moviments socials i, especialment, del moviment camperol rabassaire i de les seves relacions amb la política, en la Catalunya dels anys 30.
Els seus treballs han obtingut diversos guardons:
2013 – Premi d’Investigació Jaume Caresmar atorgat per l’Ajuntament d’Igualada i pel Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI) pel treball El Centre Republicà d’Igualada i el republicanisme a l’Anoia, 1893-1936.
2001 – Premi Bonaplata d’Estudis, 11a convocatòria, atorgat per la Fundació Caixa d’Enginyers pel treball Estratègies empresarials en la indústria cotonera catalana. El cas de la Fàbrica de la Rambla de Vilanova, 1833-1965 (tesi doctoral).
2001 – Primer premi, tema Penedès a treballs d’investigació en Ciències Socials, en la XXX edició del concurs Sant Ramon de Penyafort atorgat pel Museu de Vilafranca, pel treball Emigrar per negociar. L’emigració a Amèrica des de la comarca de Garraf: el cas de Gregori Ferrer i Soler, 1791-1853.
1989 – Primer premi, tema Vilafranca, en la XVII edició del concurs Sant Ramon de Penyafort, atorgat pel Museu de Vilafranca pel treball Eleccions i política a Vilafranca, 1891-1903.
Tema força desconegut i per tant serà prou interessant escoltar-lo per endinsar-nos en aquest episodi de la història dels catalans i el paper dels del Garraf.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies