Close

21 octubre, 2018

CONFERÈNCIA FABIAN MOHEDANO

“La revolució de la mitja hora”

 

Divendres en la sessió de l’Aula  ens vam plantejar un dels temes que genera més debat i controvèrsia sempre que es planteja. Hem de canviar l’horari actual?

Per parlar-ne ens va acompanyar el Fabián Mohedano una de les persones que més ha treballat per fer possible un canvi d’horari més ajustat a les necessitats vitals de les persones.

Un horari més racional lligat també al cicle de la llum del sol. Fabián Mohedano va ser el Comissionat per la Reforma Horària de la Generalitat que va concloure amb el Pacte Nacional per la Reforma Horària.

Algunes dades sobre el treball que s’ha fet .

  • La Iniciativa per a la Reforma Horària es gesta a la tardor de 2013 i es presenta el 29 de gener de 2014 en un acte al CCCB. Es constitueix una associació formada per una quinzena d’experts que conformen el grup motor. L’objectiu és fonamentar, sensibilitzar i dissenyar la reforma en 3 anys.
  • El 18 de març de 2014 el Govern de la Generalitat de Catalunya manifesta el seu suport institucional a través d’un Acord de govern. En paral·lel s’aprova la Resolució 646/X al Parlament de Catalunya i es crea la Comissió d’Estudi de la Reforma Horària.
  • Del 15 al 21 de setembre de 2014 s’organitza la 1a Setmana dels Horaris.
  • El Govern acorda la creació del Consell Assessor per a la Reforma Horària el 15 de juliol de 2015 amb la missió d’impulsar el procés de concertació social. El grup motor es transforma en un òrgan consultiu del Govern, adscrit al Departament de Presidència. Es presenta el 20 de juliol en un acte amb el president Artur Mas al Palau de la Generalitat.
  • El 18 de gener de 2017 neix la Xarxa de Ciutats i Pobles per la Reforma Horària. Els municipis són claus en l’impuls de pactes del temps locals. Prèviament, l’ACM i la FMC insten al món local a reformar els horaris.
  • Un cop lliurat l’informe a la consellera de la Presidència, Neus Munté, el Consell Assessor per a la Reforma Horària conclou els treballs. El 2 de juny de 2017 es reuneix per darrer cop amb l’objectiu d’avaluar la proposta de Pacte per a la Reforma Horària que presenta el Govern.
  • La Iniciativa per a la Reforma Horària dóna per finalitzat els seus treballs i comunica la seva dissolució a 31 d’octubre de 2017, deixant en mans de les institucions i els actors socials el lideratge del procés, entenent que són els responsables de l’assoliment dels propòsits plantejats.
  • El 17 de juliol 2017 el president Carles Puigdemont proposa la signatura del Pacte per a la Reforma Horària a institucions, actors i ciutadania en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. 110 institucions i organitzacions promotores es comprometen a caminar cap a l’Objectiu 2025.

Mohedano va plantejar els tres aspectes que caldria treballar per anar  a una reforma horària amb una certa possibilitat de tirar endavant.

El canvi del fus horari. Espanya va adoptar el fus horari d’Alemanya , -una hora menys del que li correspondria- durant la segona guerra mundial. Altres països com França i el Benelux van ser  obligats pels alemanys a canviar l’hora  com a  territoris conquerits. Anglaterra ho va fer per tenir “la guerra en el mateix horari”.

Acabada la guerra el fus horari a Espanya es va mantenir.

Caldria ara  apostar per retornar al fus horari anterior als anys 40 és a dir mantenir-se en l’horari d’hivern ja que del contrari en alguns mesos de l’hivern el sol no sortiria fins les 9 passades  amb les conseqüències nefastes de la manca de llum en els primers moments del dia que són en els que tenim més activitats i la llum matinal ajuda a obtenir melatonina,substància clau per descansar a la nit. Un segon aspecte és el de la ineficiència de l’organització històrica de l’ horari de  treball. Els horaris laborals no s’ajusten en absolut al que seria un horari més racional. Va posar l’exemple de l’organització del treball a Alemanys i a Espanya, mentre que el primer es busca la màxima eficiència amb el menor temps possible i amb sous adequats al treball i amb la implicació dels treballadors aquí als anys seixanta es va generar un horari de vuit hores però molt mal pagat que va comportar el naixement de les hores extraordinàries i el “pluriempleo” que va aportar jornades que acabaven a les tres de la tarda i a les nou del vespre, canviant, en conseqüència,  els horaris de les menjades a les cases  i també del necessari descans.

Mohedano va apostar per flexibilitat horària,  aprofitar les millors hores del matí, que a les empreses es pugui dinar amb jornada continuada i apostar pel treball a casa i naturalment també caldria fer canvis profunds en els horaris escolars aprofitant també els horaris de matí i deixar per la tarda els extrascolars a hores racionals no com ara que fins les 9 o les 10 de la nit  encara hi ha activitat.

I el tercer aspecte són el horaris anomenats “culturals” és a dir aquells que venen donats pels usos i costums de la societat. En aquet sentit ni els horaris de la televisió ni dels espectacles en general no ajuden a racionalitzar les activitats i els àpats a hores que es vincularien amb les que es tenen arreu, fixant entre les 12,130 i la 1  el dinar i entre les 7 i els 8 del vespre el sopar.

Per aconseguir aquest canvis que lliguin amb els ritmes circadians vinculats a les reaccions del cos en el cicle llum/foscor. Mohedano considera que cal fer molta pedagogia a la societat i tambe un canvi d’hàbits lligat a els temps naturals i finalment cal avançar cap un canvi dels horaris escolars que portaran també a remoure els horaris laborals.

Mohedano reclamà actituds individuals, cada cosa que fem cadascú de nosaltres pot ajudar  a millorar els horaris. L’acció de les organitzacions, fer sempre “l’activitat mitja hora abans” pot ser una primera mesura, la revolució de la mitja hora, avançant l’activitat por ajudar a consolidar un nou horari i finalment les institucions que per la via de la legislació pot ajudar al necessari canvi horari que comportarà moltes millores en la nostra salut.

A veure si podem! S’ha fixat el 2025 per començar a viure el nou temps. Depèn de tots i totes.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies