Close

16 juny, 2018

CONFERÈNCIA JOAQUIM NADAL FARRERAS

Entendre el paisatge i la natura com a cultura.

 

La cloenda del curs 2107 -2018 ha anat a càrrec de Joaquim Nadal ex conseller de Política Territorial i Obres públiques que parlà sobre  Territori , paisatge i infraestructures a Catalunya.

Nadal fou presentat pel periodista vilanoví Francesc Marc Álvaro que en destacà les seves qualitats personals i polítiques i sobretot valorà la seva capacitat com alcalde durant 23 anys de Girona  i com a través dels ajuntaments es van portar notables  canvis que al País. Valorà la seva feina com Conseller i la manera    d’entendre el territori i també la seva ironia que segons ens digué a parer del filòsof Ferrater Mora, era un dels elements que  caracteritzen això que en diem el tarannà català.

Nadal introduí el tema amb exemples molts clars de com les infraestructures moltes vegades essent del tot necessàries fan que perdem el país de vista. La comparació entre el recorregut de  Vilanova a Vilafranca ara o quan no existia la C-15 és paradigmàtic,, L’antiga carretera ens feia veure molt més el país, el recorregut, els pobles i indrets peculiars de la zona, ara s’ha escurçat el recorregut amb una carretera àmplia i en traçada però s’ha perdut aquesta visió paisatgística. Aquest mateix exercici es pot fer amb la carretera de les costes comparant-la amb el traçat de l’autopista.

A partir d’aquí Joaquim Nadal va reivindicar les infraestructures com elements vertebradors del país però alhora reclamà que aquestes estiguin en consonància amb el territori i el paisatge per on ha de passar. Que no signifiquin cap trencament sinó que estiguin inserides en el paisatge com elements que ajudin a  entendre i a conèixer el país i també a diferenciar-lo.

Es centrà Joaquim Nadal en analitzar com la intervenció humana és cabdal en la modificació del paisatge així ho exemplificar quan comentava la difuminació de les ciutats en els seus límits quan s’endinsen en el camp generant tot un seguit d’elements que poden ser perjudicials per l’equilibri paisatgístic, abocadors, runes, velles construccions abandonades, urbanitzacions mal plantejades i pitjor resoltes  naus industrials etc.. Reclamava un canvi de mentalitat i apostava perquè fos el camp que s’endinsés en els ciutats a través de corredors verds que fessin correcció de tota aquest seguit d‘elements que avui constitueixen entrebancs per un bon tractament paisatgístic proper a tothom com són les mateixes ciutats.

Reclamà així mateix sensibilitat en el tractament d e l’obra pública i sobretot que els tècnics que dibuixen i pensen les infraestructures no sols ho fessin en termes tècnics sinó en termes humans .És  a dir, que en ser les infraestructures modificadores del paisatge es fes des de la sensibilitat i amb respecte amb l’entorn on s’han d’ubicar.

Davant algunes propostes de retornar  a la natura en estat pur, Nadal creu que des de sempre el paisatge ha estat treballat i modificat pels humans. Comparant fotografies actuals amb les de setanta o vuitanta anys enrera veurem que ha crescut molt el bosc fruit de l’abandó de terres de conreus o per l’extinció de boscos per extreure’n la fusta.  Com exemple d’això explicà que en alguns incendis de l‘Empordà han fet aparèixer  altre cop les feixes que es conreaven i que van quedar ermes i amb el pas del temps hi ha crescut el bosc.

S’estengué en aquest anàlisi amb l’exemple de les vinyes, un paisatge que ens és prou conegut. Les vinyes ben arrenglerades també van canviant, avui ja enfilades i emparrades han fet gairebé oblidar –amb notables excepcions- aquells ceps monumentals, l’existència d’una bona trama i xarxa de camins han fet quedar obsoletes les cabanes de vinya  fetes de pedra seca que han estan substituïdes pels 4×4, moltes vegades

El paisatge s’ha anat modificant com s’han anat modificant els costums, feines  al votant del treball de la vinya , del treball sobre el paisatge.

Acabà la seva intervenció reclamant un tractament cultural del paisatge situant-lo en els elements patrimonials, que creen identitat, que generen memòria col·lectiva i que tenen un alt valor cultural.

I posa com exemple d‘això el cas de Montserrat que constitueix un element paisatgístic d’alt interès i per altra banda és un element d’indubtable  càrrega espiritual i identitari.

Una més que interessant exposició  que aprofundí en la necessitat de la sostenibilitat i protecció del paisatge com un element de la nostra més elemental quotidianitat.

 

Després de la conferència hi hagué la intervenció del cor La Veu de l’Aula que ens oferí algunes de les seves cançons i acabà el concert amb una emotiva interpretació dels Segadors que va cloure l’acte i també el curs de manera solemne.

Posteriorment tancàvem el curs de manera més distesa tot fent una refrigeri.

Hem acabat el curs i ara tenim unes merescudes vacances, que siguin profitoses i que les gaudim intensament.

Ens retrobarem el proper dia 5 d’octubre amb l’inici del curs 2018-2019

A reveure!!

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies