Close

10 juny, 2018

PROPERA CONFERÈNCIA DIA 15 DE JUNY 2018 (Fi de curs)

 

 

Sobre el  Paisatge i territori.

Per tancar aquest curs 2017-2018, el proper divendres dia 17 de juny comptarem amb la presència de Joaquim Nadal que ens exposarà la conferència “Territori, paisatge  i infraestructures a Catalunya”. Després de la xerrada hi haurà la cantada d’algunes cançons a càrrec de la nostra coral La Veu de l’Aula i acomiadarem el curs amb una copa de cava. Com sempre a les 7 de la tarda i a la Sala d’actes de la UPC.

Segons les directrius de la Generalitat a “Catalunya les polítiques en matèria de paisatge s’inscriuen en el marc definit pel Conveni europeu del paisatge, aprovat pel Consell d’Europa el 20 d’octubre de 2000, i es basen en la consideració del paisatge com un element que contribueix a la qualitat de vida de les persones i que presenta un potencial dinamitzador de les economies locals.

Aquestes polítiques tenen com a objectius principals:

La protecció, la gestió i l’ordenació dels paisatges de Catalunya.

La integració de criteris paisatgístics en el planejament territorial i urbanístic.

La integració de criteris paisatgístics en la planificació sectorial.

El desenvolupament d’actuacions exemplars de restauració i millora del paisatge.

“L’educació i la sensibilització social envers el paisatge.”

Val la pena i per veure com pensa el nostre conferenciant reproduir la introducció que feia Joaquim Nadal quan era conseller  en el volum sobre “La política del Paisatge a Catalunya” , editat  l’any 2010 :

 

Paisatge i nació: la política de paisatge.

 “La diversitat de paisatges és una de les característiques més notables del territori de Catalunya i un element constitutiu del seu patrimoni. El Govern de la Generalitat de Catalunya desenvolupa polítiques orientades a la conservació i la millora dels paisatges de Catalunya, tant d’aquells que presenten un interès extraordinari per la seva singularitat com d’aquells paisatges ordinaris que constitueixen els escenaris de vida quotidiana de la Paisatge i nació: la política de paisatge

 

La invenció del paisatge en l’imaginari nacional de Catalunya és un fet constatat. L’abundant literatura al voltant del paisatge, els paisatges, de Catalunya i la seva cronologia té un clar paral·lelisme amb l’evolució dels moviments culturals de la Renaixença i el desvetllament del catalanisme.

En aquest sentit podem ben bé dir que hi ha una èpica del paisatge, una poètica del paisatge, una geografia i cartografia del paisatge, una evocació dels paisatges i encara literatura de viatges, literatura científica i, molt singularment, literatura d’excursions.

L’associacionisme excursionista, la descoberta del país, la construcció d’un imaginari nacional, atorguen als nostres paisatges una singularitat molt especial. Cims, mites, santuaris, monuments s’encadenen de forma indestriable en un reguitzell de textos que ponderen els valors i les essències d’un paisatge que s’arriba a imaginar gairebé com a immòbil   i transcendent.

Els moviments literaris i els moviments polítics, el pensament catalanista, seleccionen, successivament o alternativament, els seus paisatges preferits. La Mediterrània per unes arrels clàssiques, el Pirineu com a bressol de la construcció i la fundació de la nació primer i la reconstrucció nacional després, Montserrat com a paradigma de les arrels cristianes.

No cal potser insistir-hi més. És una evidencia clara.

Però sovint s’ha destacat en el pensament, les actituds i en el poble mateix una ànima dual.

Els sublims paisatges fruit de la invenció i de la identificació amb la nació, es corresponen amb la realitat? Hi ha correspondència entre la realitat física i la construcció literària del paisatge?

La resposta a aquestes preguntes comença per constatar que el paisatge també es fa i es desfà com la nació. Que no hi ha res immanent, que la força tel·lúrica de la natura és sistemàticament corregida i intervinguda per la societat.

És la segona constatació. Paisatge i demografia, territori i població són variables de l’equació de l’imaginari col·lectiu  i nacional. L’acció de la societat, i dels individus de la societat, en el territori és un factor essencial de conformació o de desfiguració del paisatge. Si bé avui hauríem de dir que pràcticament no hi ha cap paisatge a Catalunya que no sigui fruit de la intervenció de l’home en el territori.

 

El destil·lat més perfecte del paisatge agrari, la geometria dels conreus i la presència de l’hàbitat rural corresponent ens apareixen com la idealització d’un paisatge bucòlic i amable molt lluny de la duresa de les condicions de vida que secularment ha patit el camp català. Vet aquí, doncs, una qüestió bàsica que cal considerar a l’hora d’inventariar, catalogar, descriure i formalitzar els nostres paisatges.

Hi ha un imperatiu moral imprescindible en relació amb el paisatge: l’acció sobre el paisatge no pot no considerar totes les implicacions pràctiques concretes, el paisatge i les seves possibles contradiccions. I, per altra banda, la mateixa evolució de la demografia, dels assentaments i de l’activitat econòmica, ha anat perfilant nous paisatges que se superposen a la matriu essencial més terrassana. Els paisatges urbans i industrials esdevenen així una peça bàsica del panorama de conjunt. Tots junts conformen una realitat canviant que en algun moment al nostre cap ha aparegut com una realitat fixa i invariable. Tant que als ulls dels més joves el cromatisme d’alguns conreus molt recents pot arribar a ser interpretat com una dada essencial del paisatge, i és, en canvi, una incrustació recent i conjuntural potser associada a la política agrària de la Comissió Europea.

És des d’aquest marc, d’aquest context, i amb aquest capteniment que el Govern de Catalunya ha dissenyat l’arquitectura de les seves polítiques de paisatge. La legislació i la normativa, la catalogació i inventari, els instruments i les realitzacions, volen incidir en la voluntat de superar la contradicció, de trencar el dualisme. De fer una aproximació a un paisatge possible que conciliï els valors i les necessitats i que elimini la seva pròpia capacitat d’autodestrucció fent la síntesi engrescadora de tot.

Situar l’estimació del paisatge en el cor i en el cap de tota la ciutadania i garantir que les polítiques de paisatge aporten valor afegit a la nostra societat i a la nostra economia. De la idealització al realisme pel camí d’una nova construcció del paisatge que no fugi d’estudi, des de les vel·leïtats de la invenció retòrica, sinó que ajudi a modelar-lo cada dia en el pensament i en l’acció.”

 

Joaquim Nadal és  doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor de la Universitat de Liverpool (1970-1972), professor d’Història de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1983) i director del Col·legi Universitari de Girona entre 1978 i 1979. És catedràtic d’Història Contemporània de la UAB des de 1987, i de la Universitat de Girona des de 1992.

Ha estat conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 2003 a 2010, conseller de la Presidència el 2006 i portaveu del Govern  de 2003 a 2006. Alcalde de Girona de 1979 a 2002 i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) de 1981 a 1995. Diputat al Parlament de Catalunya de la II a la XI Legislatura (1984-2012) i durant aquest període ha exercit els càrrecs següents:  president del Grup Parlamentari Socialista (1995-1999),  portaveu del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi (1999-2003) i president del Grup Parlamentari Socialista i cap de l’Oposició (2010-2012).

El desembre de 2012 es reincorpora a la Universitat de Girona, exerceix la docència en el grau d’Història i en el màster de Comunicació cultural. Des del mes de novembre de 2013 és  director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Té una extensa bibliografia de llibres d’història i de pensament polític.

 

Acabarem doncs el curs amb al conferència de Joaquim Nadal, amb les cançons de la Veu de l’Aula i amb una copeta de cava. Celebrar que hàgim acabat el curs  i desitjar-nos unes bones vacances.

Us hi esperem!

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies