Close

6 maig, 2018

PROPERA CONFERÈNCIA DIA 11 DE MAIG 2018

Recordar a Pompeu Fabra

El proper divendres l’Aula ha programat la conferència “Pompeu Fabra; Una tasca per a una esperança” a càrrec del filòleg vilanoví Joan Soler Bou, la conferència s’emmarca dins de l’ any Fabra que commemora  la figura i l’obra de Pompeu Fabra. Així ho va acordar el Govern de Catalunya a l’agost passat per celebrar els 150 anys del naixement del lingüista i gramàtic català més il·lustre i els 100 de la publicació de la Gramàtica catalana. La conferència, com sempre serà,  a les 7 de la tarda ala Sala d’Actes de la UPC.

Pompeu Fabra el seny ordenador de la llengua com se l’ha qualificat en nombroses ocasions va fer un ingent i constant treball per adequar la llengua a les necessitats però dotant-la també d’una normativa que unifiqués el seu ús.

Sobre Pompeu Fabra s’ha escrit molt però val la pena llegir aquest recull de notes  d’Elisabeth Armengol a bloc El Núvol sobre la figura de Pompeu Fabra recollits del llibre Pompeu Fabra, el meu pare de Rosa Maria Piñol.

Una selecció del que Amorós anomena “Onze coses que no sabies de Pompeu Fabra: 

Era molt llaminer

Explica Carola Fabra en diferents moments d’aquesta narració que el seu pare era molt llaminer; li agradaven amb delit els dolços. Una anècdota divertida és la del dia que va menjar-se ell sol una barra de torró de Xixona sencera al Casino de Badalona, ciutat en la qual va residir des de l’any 1912. “No era que mengés molt, però per prendre pastís sempre estava a punt”, comenta la seva filla. Era també un home d’horaris i molt metòdic, que valorava la puntualitat a taula. Un altre moment que exemplifica aquesta fal·lera pels pastissos és la del dia que van convidar-lo a un sopar només a base de dolç. A les postres l’altre “contrincant” va rendir-se i Fabra va continuar menjant, fins i tot va prendre un licor dolç per acabar

Va tenir una minyona comunista

Un bon dia la minyona de casa dels Fabra va presentar-se amb un mocador vermell al coll: s’havia fet comunista. Quan Pompeu Fabra va veure-ho, va decidir que a partir d’ara a casa, davant la seva presència, es parlaria de comunisme: “Aneu amb compte amb aquesta noia; a partir d’ara aquí s’ha de parlar només de comunisme i d’aquesta gent”. Ni Fabra ni la seva família van ser simpatitzants, només ho feien veure. Aquest fet, però, va salvar-los la vida més endavant, ja que una nit van matar els fabricants del seu carrer, en canvi, no van entrar a casa dels Fabra perquè la minyona va protegir-los dient que “eren dels seus perquè a taula parlaven del comunisme amb entusiasme. Finalment, van acomiadar-la.

No suportava els renecs

Fabra és descrit com una persona que no acostuma a enfadar-se gairebé mai i que evita en tot moment la confrontació amb els altres. Tanmateix, una cosa que no suportava eren els renecs −deia que empobrien l’idioma i que si en una conversa hi ha un individu que va dient paraulotes, és que no sap què ha de dir− com tampoc les queixes i la gent set-ciències. Precisament, un dels seus amics més íntims, Josep Maria de Sagarra (amb qui va compartir moltes vivències i inquietuds), era una de les persones que més renecs deia. Aleshores, Fabra li deia: “Sembla mentida que sigueu noble per tots quatre costats, per la banda del pare i per la banda de la mare, i que digueu aquests renecs”, i en Sagarra responia: “Què voleu que us digui, Fabra; de vegades, un “cony” ben col·locat soluciona moltes coses!”.

La biblioteca cremada al mig del carrer

Fabra tenia la seva biblioteca al segon pis de la casa de Badalona, zona en què podia gaudir de més silenci i tranquil·litat. Quan van exiliar-se van haver d’abandonar tots els llibres allà. Mesos més tard van entrar-hi i un general cridava “¡Abajo la inteligencia!”, mentre tirava tots els llibres i les prestatgeries de la llibreria des del balcó. Quan ho van tenir tot daltabaix, van cremar-ho al mig del carrer. S’explica que després els veïns van entrar i van plorar de la ràbia i la impotència que suposava haver presenciat un episodi com aquell, en què van veure cremar davant seu aquella gran quantitat de llibres…

Els anys a Prada

La família va residir a Prada de Conflent durant deu anys aproximadament, fins al 1948, en què Fabra va morir. Allà també hi vivien els Alavedra, els Guarro, en Francesc Pujols, en Moraguetes i molts altres; era també terra catalana. A Prada s’ho van passar bé, “no menjàvem, però rèiem”, comenta Carola Fabra. En aquell moment el mestre va rebre l’import d’un premi que donava el govern francès als savis d’Europa, una quantitat important que va permetre’ls-hi viure durant un temps. Durant aquells anys a Prada Fabra treballava en l’ampliació del Diccionari.

Un gran excursionista

Pompeu Fabra va ser un gran aficionat de l’excursionisme (va ser soci del Centre Excursionista i va ingressar-hi poc després de ser fundat). “Em penso que he recorregut Catalunya tot sol”, deia. De més gran li agradava anar de càmping quinze dies a l’agost. Com que la dona i les seves filles preferien no acompanyar-lo, hi anava amb Pere Arnalot (deixeble i col·laborador seu) i amb amics com Josep M. de Casacuberta o en Nicolau d’Olwer.

Conseller a l’exili

Fabra va formar part d’un govern català a l’exili, quan en Josep Irla era president (1940–1954). No parlava gaire de les ocupacions del càrrec ni de les activitats polítiques que se’n derivaven. Carola constata que no hi anava massa de gust, a les reunions, i que segurament ho feia perquè se sentia amb l’obligació moral d’anar-hi. Quan hi havia consell anava de Prada a París amb tren i, a vegades, s’hi estava set o vuit dies. Així doncs, malgrat no interessar-se gaire per la política, durant els últims anys, i segurament condicionat per les circumstàncies, va involucrar-s’hi.

Pompeu Fabra va ser un home discret i alegre; deia que “no concebia la persona sense sentit de l’humor”. Era aficionat a la música clàssica i a l’art, fumava a pipa i escrivia sempre a mà, i no va deixar-se enlluernar per les pessetes ni la política. Va morir el dia de Nadal de l’any 1948. Abans li havien fet un homenatge a Prada amb motiu dels vuitanta anys en el qual van assistir intel·lectuals de tot arreu de França, molts d’ells exiliats, i també gent del govern. En el seu enterrament sonava música de Bach interpretada per Pau Casals.

 

Joan Soler és coordinador del projecte “Diccionari del Català Contemporani” (DCC), que desenvolupa la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció del professor Joaquim Rafel i Fontanals. Actualment, el projecte DCC elabora el Diccionari descriptiu de la llengua catalana.

El projecte Diccionari del Català Contemporani, DCC, és un projecte lexicogràfic de gran abast que es desenvolupa a l’Institut d’Estudis Catalans des del 1985, i té com a objectiu general la reunió sistemàtica de dades sobre el lèxic català. Dins del marc d’aquest projecte s’ha constituït el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), corpus de referència del català contemporani, i una base de dades lexicogràfica (BDLex), que són els recursos lingüístics que s’utilitzen com a referència de descripció en els treballs del DCC.

El Diccionari descriptiu de la llengua catalana en la seva versió accessible per internet s’ha concebut com un conjunt estructurat de dades lexicogràfiques. Tot i que la consulta en si no s’allunya de la d’un diccionari convencional (l’accés a la informació és sempre a través del mot que constitueix l’entrada d’un article), les possibilitats que ofereix la publicació electrònica han permès d’incorporar vincles actius entre articles diferents

A nivell vilanoví Joan Soler  va  escriure Bases per una història cultural de Vilanova (1945-1980).  Premi Francesc Macià per a estudiants Universitaris 1980. Centre d’Estudis Biblioteca –Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Abril de 1981. El llibret constitueix un recorregut interessant per la resistència cultural de la ciutat durant el franquisme.

Sens dubte la conferència serà interessant per la figura de Fabra i pels amplis coneixements de Joan Soler Bou.

 

 

 

 

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies