Close

5 maig, 2018

CONFERÈNCIA ROSA VENDRELL MIRET

Qui té roba per rentar!!!

La xerrada conferència sobre les Veus Líquides. Veus del safareig a càrrec de Rosa Vendrell va devenir una autèntica performance, cançons, dites, poemes, imatges visuals, exposició d’elements tant vinculats a la neteja de la roba com el famós sabó Lagarto o les escames per rentar la roba, o la pala per picar la roba estaven presents a la sala d’actes de la UPC per transmetre’ns la memòria històrica del safareigs. Després de fer una introducció cantada d’una cançó de les rentadores del Lluçanès va seguir amb la lectura del poema de Maria Mercè Marçal (Cau de Llunes)

«Drap de la pols, escombra, espolsadors»

 Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

El poema assenyala algunes de les feines que històricament han hagut de fer les dones.

La Rosa Vendrell va reivindicar la memòria dels safareigs, com la memòria de les dones i per tant forma part de la memòria històrica que cal recuperar, perquè en el record  fossin les dones les que han mantingut la quotidianitat de moltes famílies i de molts pobles.

La memòria del safareig  és una memòria oral perquè la majoria del patrimoni material ha desaparegut.

Va passar uns seguit de fotografies de safareig recuperats de diversos indrets alguns del Penedès, d’on és la Rosa Vendrell però també d’altres indrets del país com Vallmoll, Guissona, Bellvís. Sant Pere de Riudebitlles.

També a la Catalunya Nord hi ha una llarga tradició de rentadores en el recull de frases que ens va portar destacaríem la que va escriure la Teresa del poble del Conflent, Catllà . “Tot i tenir rentadora, he seguit rentant als safareig fins fa poc. L’aigua és tant dolça per la llana…”  En molts antics safareigs s’hi celebren ara algunes commemoracions i recreacions  històriques de com es rentava la roba en aquells temps i la significació social que també tenien. Tant és així que l’Agnès Vidal escriptora del País Valencià que va escriure el llibre Fem Safareig, escriu:  “Els llevadors (safareigs al País Valencià)  eren el més semblant als diaris i les xarxes socials d’avui dia” . Aquesta afirmació confirma la importància que tenien per la socialització de les dones i de com en aquests espais es parlava de tot i de tothom i també de les recances i vergonya  que hi havia amb algunes robes com  “els panyos” que s’usaven durant la menstruació  ….

La Rosa Vendrell va aportar el testimoni d’algunes dones o textos literaris que fan referència a les rentadores i safareigs així va llegir textos de Teresa Costa-Gramunt , que a Vel D’Harmonia  feia un recordatori d’una tieta seva o  de la Neus Català recollit al llibre Cel de Plom.

També vam escoltar diverses cançons referides a les rentadores que amb el crit de Qui té roba per rentar!! entraven a la ciutat per llogar-se a les cases del rics o a les  institucions públiques.

Una interessant xerrada que ens va portar a dies passats però que encara romanen en la memòria de molta gent especialment de moltes dones.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies