Close

21 abril, 2018

FESTA LITERÀRIA – 9è CONCURS RELATS BREUS – 20/04/2018

La festa literària

En el marc extraordinari de la Biblioteca del Museu Balaguer vam celebrar els lliuraments de  premis del novè concurs de relats breus de L’Aula.

L’acte es va iniciar i tancar amb l’actuació del  Quartet de Saxòfons del Conservatori ECMM de Vilanova i al Geltrú, dirigits per Jordi Paulí, que ens van oferir unes quantes peces del seu repertori habitual.

Mercè Foradada i Joan Martorell membres del jurat van fer diversos comentaris sobre els treballs presentats coincidint en esperonar als participants en seguir treballant per fiançar la seva capacitat literària. I així mateix es van fer crides a augmentar la participació en la propera convocatòria que serà ja la desena.

De la lectura de l’acta del Jurat format per a Rosanna Lluch, en Joan Martorell, la Mercè Foradada  i la Maite Duran en qualitat de secretària, es desprèn que els treballs guanyadors són:

En categoria de socis CARA DE CORTISONA de Jaume Freire López

En categoria de no socis PARAULA D’HONOR de Eva Pelegrí Margeli

Així mateix es van atorgar dos accèssits, un  a cada categoria.

Accèssit categoria socis   RECORD D’UN MARINER  d’Humbert Novella

Accèssit categoria no  socis    SENSE TÍTOL   d’Igor Vicens Zygmunt

El guanyador sr. Jaume Freire va explicar el transfons del seu conte i ens va llegir un fragment.  La germana de l’Igor Vicens premiat amb l’accèssit , va adreçar-nos unes paraules d’agraïment de  l’autor. Així mateix es va llegir uns paràgrafs del conte guanyador en la categoria de no socis.

Reproduïm aquí fragments dels contes guanyadors:

PARAULA D’HONOR. Eva Pelegrí Margeli  guanyador categoria no socis

Mai no se sabrà com s’ha d’explicar això, si en primera persona o en segona, fent servir la tercera del plural o inventant contínuament formes que no serviran de res. Si es pogués dir: jo pujaren a la lluna, o: ens em fa mal el fons dels ulls, i sobretot així: tu la dona rossa eren els núvols que segueixen corrent davant dels meus teus seus nostres vostres seus rostres. Què dimonis.

(Julio Cortázar)

La Frida va descobrir la seva veritable vocació d’artista quan començà a pintar homes nus. Havia practicat l’escultura amb argila. Després s’inicià en el disseny de joies esmaltades, tot i que no va acabar de fer-li prou peça. Malgrat tot, s’havia defensat bé en ambdues disciplines i els professors l’havien felicitada pel seu afany i els seus ràpids progressos. Sempre es cenyia a la tècnica tal com la hi ensenyaven. Potser per això li proposaren que comencés a pintar nus al natural, sota la direcció del mestre Marti Cuixart. Era una oportunitat única per poder expressar la bellesa del cos humà en la seva plenitud.  I malgrat que no havia estat mai una dona pudorosa, ja que tractar amb persones despullades formava part de la seva feina d’infermera de quiròfan, s’abstingué de compartir amb el seu marit que a l’estudi d’art només pintaven homes nus, fornits i ben plantats. Però els remordiments per haver ocultat aquella petita entremaliadura li remordien la consciència i començà a patir insomni. La Frida no Ii donava massa importància, malgrat que el seu home insistia que anés al metge, perquè ella coneixia de sobres tots els fàrmacs haguts i per haver-hi, que per alguna cosa era infermera i estava tipa d’administrar-los als seus pacients de l’hospital.

Pels matins es dirigia a la feina en un estat catatònic, després de prendre’s cinc tasses de cafè per poder sentir-se “ella mateixa”. Quan la son la vencia, es rentava  la cara i es prenia un altre cafè o els que li calguessin per poder acabar la seva jornada laboral. De vegades Ii costava diferenciar si deambulava o caminava somnàmbula pels passadissos de l’hospital. però a mitja tarda s’eixorivia I acudia a l’estudi del pintor més fresca que una rosa, creient-se una noia de divuit anys. Era com tenir una doble vida. La vida anodina de la feina i la vida bohèmia d’una retratista que fugia de la mediocritat. Li agradava pintar nus en posicions desafiants i fins i tot fregant l’obscenitat. Era una afició molt incitant, gairebé clandestina, que no comentà a ningú. Era com quan posava un ènema a un pacient i no ho explicava per respecte a la seva intimitat, l’única diferència era que ara es tractava de la seva pròpia intimitat. I per més que ho havia reconsiderat, no volia arriscar-se que s’interpretés malament la seva vocació artística i despertar la gelosia del marit. “Ulls que no veuen, cor que no vol”, es justificava.

 

CARA DE CORTISONA. Jaume Freire López, guanyador categoria socis

 No sé què dir. No esperava aquesta situació. No sabia que la Nuri havia tingut un fill meu. La miro de nou i penso que sí, que pot ser. Sí, sí, segur que sí. És la seva forma de mirar, el seu moviment de mans els que em diuen que pot ser filla meva.

M’acomiado amb una frase balbucient i, marejat i amb el cap espès, em dirigeixo a l’oficina.

Quan hi arribo, bona part dels meus companys, fins i tot en Ramon, seuen en

semicercle en mig de l’estança i veig que parlen d’alguna cosa que deu ser molt divertida per les rialles, els gestos i les cares vermelles que exhibeixen.

En veure’m entrar, en Ramon, amb alegria, em diu:

Què, Joan? Ja has parlat amb la teva companya?

No entenc aquesta alegria, però en Ramon continua:

Sí, home, sí. La teva C-O-M-P-A-N-Y-A. Ha!, ha!, ha!

Em sembla que començo a entendre aquesta eufòria. És clar. Com és que no hi he caigut abans? Les espatlles amples de la Natàlia, les seves cames musculoses, la seva  veu un pèl ronca, les seves mans, més grans del que fora del normal per a una noia…

Agafo l’americana d’una grapada i surto per la porta cridant:

Vosaltres sou els comprensius? Vosaltres sou els tolerants? Vosaltres sou els que parlàveu d’igualtat entre tots els éssers del món sense importar raça, condició o sexe? Malparits, que sou tots uns malparits!

Encara no soc al carrer, quan sento les veus de tots ells cridant

CORTIIIII… CORTIIIII…

 

 

 

 

 

 

 

 

<br\>

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies