Close

8 abril, 2018

CONFERÈNCIA ALBERT FERRER FLAMERICH

De la Santa Espina al Senyor Ramon

 

La conferència  d’ Albert Ferrer sobre el Teatre Líric Català va ser una mostra dels enormes coneixements que té el ponent sobre la música a Catalunya. La seva formació vinculada a la Història de l’Art i la música i la seva trajectòria professional  vinculada als estudis de la història de la música  i la difusió cultural. Ha col·laborat i col·labora en molts mitjans de comunicació amb crítiques de música, amb cursos sobre musicologia, i també com a comentarista musical de diverses emissores.

Amb l’extens currículum la conferència havia de ser un compendi de coneixements i de transmissió d’idees i conceptes musicals. Ben segur, com va manifestar el mateix conferenciant, que el temps quedava curt per l’exposició que va fer.

Va començar fent les similitud i les diferències entre la Sarsuela, el “Género chico” i el Teatre Líric Català expressió musical que va ser força popular a cavall entre els finals de segle XIX i el segle XX.

Totes aquestes expressions musicals són equiparables a algun tipus d’òpera amb matisos de formes i també en la seva projecció.

Mentre que a l’òpera hi ha una preeminència musical i és totalment cantada, a la sarsuela o el Teatre Líric, la música és important però es combinen en el text el cant i els diàlegs. Mentre que l’òpera vol tenir una voluntat intel·lectualment selecte, el teatre líric o la sarsuela són fetes amb voluntat de popularitzar la música i les trames  sobre els que es realitzen els arguments .Els codis musicals també son diversos i mentre l’opera té una projecció mundial la sarsuela també però fonamentalment en el món hispano parlant.

Per il·lustrar els fonaments de les influències musicals del Teatre Líric ens va posar un fragment de l’obra Euda d’Aoriac  d’Amadeu Vives amb lletra d’Ángel Guimerà,concretament el ballet de les bruixes. Les connotacions musicals canvien d’inspiració que   fins el moment eren italianitzats ara giren   cap el centre Europa i en concret cap a  Wagner. L’Anell dels Nibelugns és una de les obres que marcarà  influències i també corrents culturals i estètiques  com el simbolisme es notarà en  llenguatge musical nou.

El Teatre Líric és un projecte que apadrina  Enric Morera que basteix tota una programació a l’any 1901 al teatre Tívoli, on comparteixen programació diversos autors i fan tàndem Morera amb Rusiñol, Ignasi Iglesias, Apel·les Mestres, Verdaguer  que denota l’amplitud d’aquest moviment de Teatre Líric. L’empresa serà un fracàs econòmic i malgrat això es segueix i els  anys 1906 i 7  es reprodueixen obres també d’autors reconeguts com Carner, o Granados.

Abans però d’aquestes actuacions estructurades en forma de programació estable hi ha dues obres que ja tenen la voluntat de fer diferències i de crear un nou camí musical : L’Aplec el Remei de Josep Anselm Clavé estrenada al Liceu a l’any 1858  l‘Esquella de la Torratxa una “ gatada” (text amb una certa comicitat)  de Pitarra estrenada al teatre Odeon a l’any 1864.

Els elements que conflueixen sobre l’esperit del Teatre Líric Català són molts i diversos, i van des de la influència del moviment de Renaixença  fins a la mostra  de catalanitat i modernitat passant per  la consolidació de  la sardana com a dansa nacional amb el que això representa de  consolidació de la cobla i dels músics de manera professional. Algunes sardanes són elements lligats  al Teatre Líric com la coneguda i emblemàtica  La Santa Espina que formava part de la sarsuela del mateix nom obra de Morera i Guimerà. També cal tenir en compte les influències que el moviment rep de l’incipient obrerisme associat i de caràcter  social destacant la figura de Clavé i les seves entitats corals, també  rep  influències del wagnerisme, el simbolisme, el naturalisme i altres corrents estètics i de pensament del finals del segle XIX i principis del XX . Els diàlegs en català i la proximitat dels personatges a la gent són altres característiques pròpies del teatre líric català.

Amadeu Vives , un dels grans compositors catalans, va explicar quins haurien de ser els fonaments d’aquest teatre genuïnament català desprès de la representació  de l’òpera Actè , l’any 1903, de Joan Manén  que va ser rebuda amb fortes crítiques i defensada per Vives . Vives fa una llistat d’elements que haurien de ser consubstancials al teatre líric  català. Destaca la creença de la necessitat de crear un art “nostre” que ha de servir per educar al poble i als mateixos artistes que poble  i l’artista ha de tenir un contacte íntim, que cal afirmar el concepte de bellesa, lluitar contra el doctrinisme imposat del moment i cercar la influència mútua entre els artistes per arribar a la perfecció de les obres.

Finalment poguérem escoltar la famosa tonada del Senyor Ramon empaita les criades … que és una cançó, una mena de cuplet que formava part d’una altra sarsuela del moment La Font del Gat.

En definitiva una sessió d’aproximació al Teatre Líric Català molt ben documentada i  exposada.

 

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies