Close

5 abril, 2018

PROPERA CONFERÈNCIA : 6 d’ABRIL

El teatre líric català.

Comencem el tercer trimestre d’aquest curs amb música.

La conferència del divendres 6 d’abril porta per títol El teatre Líric català i anirà a càrrec d’Albert Ferrer Flamarich.

Segur que coneixem algunes tonades que s’han anat repetint a través dels records de les nostres mares i àvies,  tenim llistat d’actors i actrius que van tenir fama i importància a través de les interpretacions de les obres que produïen músics i llibretistes.

La importància de la música és reconeguda abastament, l’escriptor Lluís Foix explica en el seu darrer llibre “El que al terra m’ha donat” que “ una de les raons per els quals les cultures perduren en el temps és perquè les generacions no han deixat mai de cantar i de tocar instruments. La llengua s’ha preservat per la paraula escrita, per les expressions orals transmeses de generació en generació, en les diverses varietats dialectals per les cançons i per la música”

Hem trobat força informació del significat del Teatre Líric català, n’oferim alguns fragments recollits per la Wikipèdia i altres treballs específics:

El Teatre Líric Català (1894-1908) va ser un projecte d’ Enric Morera, que va comptar amb la col·laboració d’altres compositors, per exemple Enric Grandos i Jaume Pahissa, que sorgí durant el  modernisme amb la voluntat de plantejar una alternativa lírica a la sarsuela, present en la totalitat dels teatres catalans, i formar una nova sensibilitat basada en models literaris i plàstics propis, de manera que estableix una interrelació de les arts, concretament amb la literatura, l’escenografia, el disseny i la creació lírica Es va desenvolupar en dos moments separats: la temporada al Teatre Tívoli que va organitzar Enric Morera durant els dos primers mesos del 1901 i les temporades que es van incloure dins els Espectacles-Audicions Graner (1905-1908). Paral·lelament i posteriorment hi va haver altres manifestacions o intents, però de menor importància.

La gran majoria de les obres líriques catalanes són menors perquè les perspectives econòmiques no eren bones, per aquest motiu els llibrets no podien presentar l’envergadura de les obres de Wagner  sinó que solien ser d’un únic acte i del tipus d’una rondalla lírica o quadre líric.

L’origen del teatre líric català és anterior a l’empresa d’ Enric Morera, per exemple al  Teatre Romea s’hi feien representacions d’obres líriques catalanes, com Els pastorets i L’esquella de la torratxa, però el projecte que va engegar Enric Morera va ser pioner perquè tenia un propòsit ideològic, com explica Xosé Aviñoa: combatre el «mal gust» de la sarsuela, denominada «gènere xic», i comprometre les millors plomes musicals i literàries del moment.

A finals del segle XIX el món de l’espectacle a Barcelona  presentava una important tradició teatral catalana que es desenvolupava en moltes sales d’audicions. Paral·lelament hi havia altres espectacles (circ, funàmbuls, transformistes i espectacles lírics en castellà) de poc nivell cultural, motiu pel qual els homes emprenedors els volien substituir, especialment la sarsuela, provinent de Madrid i amb un predomini gairebé absolut en els sectors populars, perquè havia descendit la seva qualitat, donant lloc al género chico, i comportava la implantació de costums estrangers, concretament madrilenys, fet que els donava unes connotacions centralistes i imperialistes.

L’absència d’una tradició lírica va permetre que els autors seguissin les pautes i s’inspiressin en els autors que consideressin adequats, com també seguir uns corrents estètics coherents amb els seus plantejaments. Aquests factors van possibilitar que a Barcelona  s’hi establissin els espectacles més moderns d’Espanya .

Les primeres aportacions al gènere líric català són obra de Josep Anselm Clavé, que l’any 1858 va estrenar al  Teatre del Liceu L’aplec del Remeique; Va causar força interès i va ser seguida per L’art de la bruixeria obra amb lletra de Conrad Roure i Vidal i Valenciano  que no es va arribar a estrenar per motius polítics. Aquestes peces esbossaven superficialment les futures constants del gènere líric: inspiració en temes populars catalans, un aparell tècnic de fàcil comprensió i certa intranscendència.

Albert Ferrer, nascut a Barcelona (1983), va cursar estudis de solfeig i és llicenciat en Història de l’art a la Universitat de Barcelona. Paral·lelament ha ampliat els seus coneixements sobre història de la música amb cursos sobre la matèria, sobre el Classicisme, sobre la crítica musical, sobre la gestió i la difusió cultural a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Actualment està acabant un màster sobre la Música com art interdisciplinar amb una tesi sobre els elements musicals fora d’escena en la història de la música.

La conferència serà, com sempre, a les 7 de la tarda a la sala d’actes de la UPC.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies