Close

28 gener, 2018

CONFERÈNCIA JORDI MINELLA CENDRA

Mirar el cel amb curiositat

 

Llàstima que la pluja – necessària ja que portem masses dies de sequera-  i els núvols ens fessin la guitza per poder observar la lluna i les estrelles després de la notable xerrada del Jordi Minella que amb el títol de “Lluna, planetes i nits estelades” va fer una repassada molt interessant sobre els astres que tot i veient-los, a vegades no en tenim prou coneixements.

Es va donar la circumstància, fins ara inèdita, que en Jordi Minella va ser presentat pel seu pare en Julio Minella  i en va destacar entre altres coses el seu interès pels temes relacionats amb l’astronomia.

La conferència va tenir un magnífic suport visual ja que totes els explicacions que ens va anar fent van ser sustentades amb imatges i grafismes que van ajudar a la seva comprensió.

Va començar la seva xerrada amb imatges de la lluna, els eclipsis i les fases lunars i la seva visió en funció de latituds i hemisferi en que ens poguéssim trobar.

La lluna gira al voltant de la terra i també sobre el mateix eix i això ho varem veure amb diversos  diagrames i com nosaltres  l’ anem veient  .

Quan la lluna es veu perfectament rodona,  tenim lluna plena que és  quan  la cara de la Lluna visible és il·luminada directament pel sol . Es dóna la curiositat que aquest mes de gener hi haurà dues llunes plenes , aquesta segona que es veurà el proper dia 31 s’anomena lluna Blava. I es dóna la curiositat que aquest any 2018 es donarà  el fet excepcional de que hi haurà dues llunes blaves.

De la lluna vam passar als moviments de la terra al voltant del sol i com aquesta translació i el mateix moviment de la terra i la seva inclinació sobre el mateix eix  provoca les estacions de l’any. Aquests moviments provoquen els  equinoccis  que són els moments  de l’any en que el sol  passa per l’equador celeste i això igual la nit i el dia; l’equinocci de primavera  es produeix el 20 de març i l’equinocci de tardor el 21 de setembre. En l’hemisferi sud aquests noms són intercanviables  ja que les estacions també estan intercanviades.

Contràriament, els  solsticis és cadascun dels dos moments de l’any  en què el sol  té la màxima  (distància angular) respecte a l’equador celeste .

El  solstici d’estiu, 21  de juny  és  també quan el dia té la màxima durada  entre la sortida del sol i la posta,  i el més curt, al solstici d’hivern el 21 de desembre la nit és la que té la màxima durada.

L’eix de la terra  sobre la que es gira i la seva inclinació motiva doncs els canvis de temps que vivim els humans per això mateix l’eix està perfectament orientat amb l’estel Polar que assenyala sempre el nord i és una bona guia i referent  per l’orientació.

Vam poder comprovar com reconeixeríem l’Estel Polar a través de seguir la constel·lació de l’Ossa Major

Va parlar i explicar també  el món dels planetes i també de les estrelles i això va portar a les constel·lacions que es poden definir com  un conjunt d’estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari.

Va parlar de les més conegudes, Ossa Major, Ossa Menor les Plèiades, se’n han arribat a comptar fins 688 constel·lacions visibles.

Una de les constatacions de la visió de l’univers són les  mides i les distàncies, Xavier Minella va fer una comparació molt pràctica de les mides dels planetes comparades amb el sol. Si el sol fos una circumferència d’un metre de diàmetre els planetes anirien des d’una mesura comparada amb un llentia  el més petit Mercuri fina  una taronja que seria Júpiter. La terra tindria una mesura aproximada d’un cigró. Espectacular !!!

També la mesura de les distàncies va ser un element sobre el que va reflexionar i el concepte d’any llum. Si la llum viatja a una velocitat de 300.000.000 m/segon. La distància de l’any lluny és incommensurable. Doncs entre els planetes  i la terra hi ha  anys llums de distància… la immensitat.

Vam seguir la intervenció amb molt interès, per la claredat en que es van exposar els conceptes i també  per la manera de visualitzar-ho que va ajudar a  comprendre molts dels “misteris” –per dir-ho d’alguna manera- que encara envolten el nostre univers.

Molt interessant i pedagògic.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies