Close

22 gener, 2018

CONFERÈNCIA JOSEP MARIA CASAS SABATA

Consumir menys recursos i fer menys residus.

 

Aquesta podria ser la conclusió de la xerrada  “Els residus d’avui, els recursos de demà” que va pronunciar el professor Josep Maria Casas Sabata.

Al llarg de la xerrada es va palesar el greu problema que significa avui el consum de recursos i els residus que generem, però malgrat hi  hagi moltes dificultats caldria avançar en consum equilibrat que permetés que generéssim menys residus i alhora generéssim un reciclatge gairebé total dels actuals residus.

Cada ciutadà de Vilanova genera 1,4 residus diaris a casa, però si això hi sumem les residus generals que es produeixen, la quantitat arribaria a una vintena de quilograms.

La proporció és que per cada 20.000 Kg de recursos generem 7.000 Kg de residus el marge del que es puguin generar dels combustibles i les energies que avui s’utilitzen al marge de les renovables.

Va entrar a analitzar dos conceptes, la petjada ecològica i la motxilla ecològica. la petjada es  defineix a la wiquipèdia  com: La petjada ecològica o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l’impacte de l’activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de  superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per a proveir-nos d’aliments, per a tenir un habitatge, per a escalfar-nos, per a desplaçar-nos a treballar o estudiar, per a anar de vacances, per a consumir tot tipus de productes, etc. El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l’impacte sobre el planeta d’un determinat mode de vida i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat .

I la motxilla ecològica que la definim com la quantitat de materials utilitzats en l’elaboració d’un producte al llarg de tot el seu cicle de vida: extracció de les matèries primeres, fabricació, envasat, transport i tractament dels residus que genera. I alguns exemples paradigmàtics: per a la construcció d’un mòbil  calen 75 Kg de recursos i per fer un rellotge  en calen 20. Per tant veiem que dels recursos se’n aprofiten una mínima quantitat i per tat caldrà que els residus que es generen puguin tenir altres possibilitats de ser útils.

Al pas que anem de consum de recursos aquests s’acabaran a mitjà termini, així els previsions són que en 50 anys el petroli s’acabi i  que en 90 anys el mateix passaria en el gas natural i l ‘urani, en canvi el carbó sembla que té encara vida per 250 anys.

Davant d’això cal reaccionar i naturalment buscar alternatives.

Caldria passar de l’economia lineal en que el consum no contempla gaire el reciclatge actual a l’economia circular en que la cadena es tanca en sí mateix en reciclar  i reutilitzar la totalitat dels recursos emprats en la producció de bens i recursos. Per fer aquest pas caldria un canvi de cultura de consum i vida però també incentius fiscals. I també, és clar, una nova legislació sobretot en aquells aspectes dels consumibles d’un sol ús.

El professor Casas malgrat la situació real dels recursos va manifestar un cert optimisme ja que cal encara treballar  a fons noves fonts de recursos que encara estan poc investigats com tot l’interior de la terra, els gran oceans i les seves possibilitats i els recursos que ben segur es poden trobar a l’espai com ara en els meteorits. D’aquesta darrera possibilitat  va explicar un programa que en un quants anys vol transportar un meteorit per poder investigar la seva composició i per tant la possibilitat de l’obtenció de nous recursos fins ara inexistents.

Sobre el reciclatge va fer un repàs dels principals productes residuals i com es poden reaprofitar. Des del paper per evitar la tala d’arbres fins  als vehicles o els residus de la construcció. Termes com reciclatge solidari que consisteix en donar alguns productes que ja no usem a altres indrets on són apreciats i usats. Va parlar també de la manera com es poden eliminar  els residus  que no es  poden reciclar i l’aprofitament dels mateixos com es fa   amb l ‘in-cineració    per piròlisi que genera gasos que poden ser utilitzats com elements  energètics o bé la transformació de brossa orgànica amb compost per l’agricultura

Finalment va fer un repàs d’aquells nous recursos com el coltan , el wolframi, i altres minerals que són molt preuats i que tenen un cost humà grandiós ja que són materials molt cobejats i han produït guerres i enfrontaments violents pels dominis dels llocs on es troben.

En definitiva una excel·lent lliçó de com hauríem de ser de curosos en el consum de productes i recursos i com hauríem de minimitzar els residus i aprofitar tot el possible.

De com avui ho fem dependrà la sostenibilitat del demà.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies