Close

25 novembre, 2017

CONFERÈNCIA MARIONA SAGARRA TRIAS

Tinc un misteri per a donar-te

En la presentació de la conferència EL MÖN DE LA VEU I ELS SEUS COLORS la Mariona Sagarra utilitzàva les seves pròpies paraules per fer-ne la presentació : ” parlaré, per una part, de la veu i el seu mecanisme corporal, de les tessitures, de la classificació vocal al llarg de la història i la seva evolució i n’escoltarem exemples. I per altra, les veus que no es classifiquen segons els paràmetres acadèmics o de la música clàssica, sinó que pertanyen a altres formes de cantar, d’altres països i continents, la veu natural: cantants populars, ètnies… Parlaré dels cants sagrats, rituals, l’humor i l’amor… Temes vocals, cançons, que ens han acompanyat o que coneixerem en aquesta xerrada-audició”.
La descripció és precisa i defineix perfectament la sessió que vam poder gaudir el passat divendres.
Ja d’entrada la Mariona ens va oferir la seva cançó “el Regal”

Tinc un misteri per a donar-te
és petit, blanc i fa olor
però si te’l dono: s’evapora
i si te’l mostro: es destenyeix.
Vols saber una cosa?
Un regal és això: és un misteri.

Va ser una magnífica introducció al que seria un recorregut per la veu, la seva configuració física i també com aquesta es converteix en art i amb un instrument de gaudi i d’expressar la sensibilitat dels artistes.
Va començar a introduir-nos en els aspectes més fisiològics de la veu i així ens va fer una succinta explicació del elements que formen part de la fonació, l’aparell respiratori amb el paper fonamental del diafragma, les cavitats de ressonància com la boca , el crani etc. i les cordes vocals i el seu funcionament lligat a tots els aparells anteriors.

Coneguda com es forma la veu va entrar en les diverses tessitures de les veus, la tessitura entesa com el conjunt o l’extensió de les notes, de les més greus a les més agudes, que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d’emetre amb més facilitat i amb més qualitat. Va distingir el paper de les veus femenines: soprano i contralt i entremig la mezzosoprano i també les veus dels homes: de tenor a baix amb l’entremig del baríton, aquesta tessitura forma part de l’evolució de la veu de les persones que va canviant a mesura que es produeix el creixement.
Si les veus dels infants són conegudes com a veus blanques a mesura que es el cos es desenvolupa també el registre de la veu va prenent la seva pròpia característica en cada persona .
Per exemplificar les diverses tessitures vam escoltar el fragment del Rèquiem de Mozart (Tuba Mirum) on es perceben clarament les diverses tonalitats de la veu humana passat des del baix fins la contralt.
Com a elements curiosos va explicar la veu de “falset”, veu que va més enllà de les tessitures habituals del cantant, així els homes poden arribar a fer tons aguts poc habituals. En els segle XVI i XVII foren coneguts com a I castrati . El més famós va ser Farinelli, avui aquesta capcota la tenen els contralts. L’exemple de la veu de contralt la vam tenir escoltant a Philippe Jaroussky en un fragment del Rèquiem de Gabriel Fauré.
Va seguir comentant com els registres de veu són diferents en la música clàssica o cal comptar amb el global de l’obra com en la música popular on es permeten més llicències en les veus.
Vam poder escoltar diversos exemples de com en la música popular les tonalitats poden no estar vinculades a les tessitures clàssiques com és el cas de del cantant Simón Díaz que canta amb veu aguda i per contra la cantant Tanika Tikaran juga amb els greus en la seves cançons.
Mariona Sagarra ens va fer escoltar la diversitat d’harmonies que es donen en els diversos tipus de música des de les monodies de les veus corses fins a les polifonies de les veus africanes on text i cançó juga permanentment.
Va posar la part més còmica de la conferència en el que va anomenar veus inclassificables, amb el protagonisme de Florence Foster que als 76 anys va cantar al Carnige Hall interpretant de manera horrible La Flauta Màgica.
Finalment va tractar el recorregut geogràfic de les melodies amb l’exemple de la tonada de la cançó de la Dama d’Aragó , en la seva versió mallorquina i la que interpreta la cantant Fairuz amb la cançó Wa Habibi.
Finalment va parlar de la funcionalitat de la música, de la melodia o de les mateixes cançons així des d’un himne militar que vol traslladar exaltació fins a les cançons de bressol tenen una funció específica i l’exemple d’aquesta funcionalitat que van percebre tot escoltat la Nana de Manuel de Falla amb tres veus i per tant en tres interpretacions diferents, Teresa Berganza, versió clàssica, Ginesa Ortega, versió flamenca, i Sheila Shandran amb versió de música de regust hindú.

Realment una sessió magnífica, i varem poder comprovar i escoltar de com un element tant propi com és la veu dóna per la creació artística a nivell molt elevat

.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies