Close

14 octubre, 2017

CONFERÈNCIA ALBERT VELASCO GONZÀLEZ

 

El patrimoni de Sixena, un conflicte més enllà de l’art.

 Albert Velasco, Conservador del Museu de Lleida: diocesà i comarcal, va pronunciar la conferència ELS LITIGIS PELS BÉNS ARTÍSTICS DEL MONESTIR DE SIXENA.

La primera afirmació que va fer l’Albert Velasco és una clau per entendre el conflicte. “La disputa per les obres d’art va més enllà de la reclamació d’uns béns,  hi ha connotacions polítiques evidents. Darrera qualsevol reclamació  dels bens hi ha connotacions identitàries també, la identitat moltes vegades es projecta en el patrimoni”

A partir d’aquesta premissa Velasco va analitzar la situació.

Primer va diferenciar el conflicte de l’art de la Franja i el de Sixena. Dues qüestions diferenciades, en el tema de l’art de la Franja que reclama l’Aragó és conseqüència  de la divisió del bisbat de Lleida. A l’any 1995 es van segregar les parròquies que formaven part de l’administració de l’Aragó i consideren que si les parròquies marxen les seves pertinences també han de canviar de  ubicació geogràfica.

El conflicte de Sixena es fonamenta en que l’Aragó reclama unes obres d’art que van ser venudes per les seves propietàries, que eren les monges que van viure al Monestir.

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena, és un element cabdal en la història d’Aragó ja que en ell hi han enterrat reis aragonesos i en la comunitat eclesial també hi havia persones de l’alta noblesa. Fou fundat per Sança de Castella dona del compte de Barcelona, Alfons. Al llarg de la història ha tingut alts i baixos com a  monestir, fou cremat durant la guerra civil i des de fa anys  se n’ha  fet la reconstrucció.

El conflicte arrenca quan a l‘any 1980 per qüestions de salubritat les monges que hi residien deixen el monestir i van a un altre monestir de la mateixa orde, a  Valldoreix . Els anys 1983, 1992 i 1994 la comunitat de Sixena, ja resident a Valldoreix, va vendre a la Generalitat de Catalunya 97 peces del seu patrimoni artístic, que va ser dipositat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i al Museu de Lleida. Aquestes vendes són motiu del tens litigi entre l’ajuntament de Villanueva de Sigena i el Gobierno de Aragón, d’una banda i la Generalitat de Catalunya de l’altra.

La part Aragonesa defensa que la venda no és correcte ja que el Monestir era declarat Monument Nacional  l’any 1923, però la realitat tal com va demostrar l’Albert Velasco, la declaració de Monument Nacional només afecta als béns immobles i a més va demostrar amb documentació  nombroses vendes de patrimoni moble d’edificis catalogats  i protegits com a Monuments Nacionals.

L’Albert Velasco va disseccionar la sentència que afirma que cal retornar l’art a Sixena  ho va fer no tan sols en el seus aspectes més formals sinó també els de fons, per qüestions de legalitat  -la llei de patrimoni català- però també  per raons tècniques consideren que la sentència és realment esbiaixada.

Va parlar també de l’altre conflicte viu,  el de els pintures murals que provinents del mateix Monestir  que van ser recuperades per Josep Gudiol  l’any 1936 quan el monestir va ser incendiat per alguns incontrolats.

El Govern de l’Aragó reclama també aquestes pintures però la immensa majoria dels tècnics consideren que no es poden tocar ja que la seva retirada les destruiria i tampoc avalen les condicions del monestir després de les obres de reforma.

En aquest conflicte també s’hi ha barrejat una certa perversió de la història: En el cartell informatiu del Monestir es pot llegir que van ser les milícies anarquistes catalanes que anaven al front d’Aragó les que van cremar el monestir. Velasco ha rebatut aquesta  falsa informació. Així podem llegir en un paràgraf d’un article publicat al País: “En canvi, l’expedient de Vilanova de Sixena contingut en la Causa General, així com el testimoni directe d’Arribas Salaberri, apunten cap als mateixos veïns de la localitat. Davant l’evidència, crec que tots aquells que algun cop han acusat de l’incendi els catalans, les milícies catalanes, el president Companys o la Generalitat de Catalunya, haurien de reflexionar de manera serena i profunda. Avui dia les relacions entre Aragó i Catalunya ja són prou complicades perquè ens embranquem ara en segons quines discussions i, encara menys, quan, com en aquesta ocasió, sembla que no hi ha debat possible. N’hi ha que diuen que la memòria històrica no és important, que no s’han d’obrir ferides del passat, però casos com el de Vilanova de Sixena demostren el contrari. Per tot això convé reivindicar la necessitat de conèixer, ja que la veritat ens permetrà viure amb més dignitat.”

Una més que interessant conferència de l’Albert Velasco que va posar una mica de llum en el laberint a vegades complex d’aquest litigi que més enllà dels béns hi ha també una intencionalitat política.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies