Close

17 juny, 2017

FINAL DE CURS 2016/2017 – DIA 16 JUNY 2017

Amb les tradicions tanquem el curs.

Amb la conferència “Les tradicions, signes d’identitat d’un país” d’Antoni Dalmau vam cloure el curs 2016-107.

Abans però de la conferència es van lliurar els diplomes que la UPC concedeix a les persones que fa quinze anys que són de l’Aula.

A cada una  se li va fer entrega  d’un diploma lliurat per la Direcció de l’Escola Politécnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i van ser els següents socis i sòcies:  Rosa Mirabent i Bayot,  Teresa Ortega i Urgell, Beatriu Mestres i Simón, Ma. Cinta Borràs i Arbòs, Marc Garcia i Domingo, Cecilia Soler i Plana, Núria Noya i Jové,  Ma. Glòria Podadera i Artero, Dolors Cano i Martin, Rosario Climent i Oliveras  i Rosa Ferrer i Martí.

Se’ls va felicitar a tots  esperonant-los a seguir fent les seves aportacions.

 

Després va intervenir la coral La Veu de l’Aula que ens va oferir les següents peces del seu repertori:

 

– Porta’m lluny del món – Frank Sinatra

– Que tinguem sort – Lluis Llach

– La primera cosa bella – Nicola di Bari

– La mare cantora – Vicenç Bou i Salvador Perarnau

– Somriu – Charles Chaplin.

 

La conferència d’Antoni Dalmau va ser prou interessant per l’anàlisi i la feina de seccionar els elements tradicionals del nostre país.

Les tradicions són un signe de cada país, coses pròpies de les comunitats que en altres indrets no es fan.

Així hi ha aspectes determinats de les nostres tradicions com la sardana, els castells, les festes majors, les rondalles, les llegendes. Algunes d’aquestes tradicions són compartides  a la seva manera per altres territoris però no totes.

Després va desmitificar allò de “ des de sempre s’ha fet així”  va fer un anàlisi de la tradició i d’on arrenquen algunes de les seves mostres. La majoria de les nostres tradicions són fruit d el segle XIX i  van començar amb el moviment romàntic de la Renaixença.

En el llibre “l’invent de la tradició” de Eric J. Hobsbawm  s’explica i es desmitifica bona part de les tradicions i les situa en el seu marc propi.

Va fer un repàs del calendari festiu i va establir les quatre estacions de les festes i dates tradicionals que tenim al nostre país.

El primer pas és la celebració de les societats rurals dels cicles agrícoles  de l’any i de les estacions del temps, posteriorment la romanització va donar un significat pagà  a moltes d’aquelles festes que ja es celebraven, l’església va cristianitzar les festes i va voler donar-hi un sentit religiós i finalment, actualment, assistim a la secularització del fenomen estiu.

Tot i així la celebració segueix i la majoria de la gent jove n’ha assumit bona part –alguna part– de la tradició i la fa perviure.

Mentre hi ha alguns aspectes de la tradició que està en via gairebé de mort com les cançons tradicionals o la mateixa sardana n’hi ha d’altres que reneixen amb força com les festes majors o els mateixos castells.

Dalmau va assimilar la conservació de determinades festes  als costums gastronòmics del país ja que ajuden a mantenir-la.

Per acabar va valorar la transformació de les tradicions; Va posar l’exemple de la Festa del Corpus que havia tingut una gran tradició festiva i que el pas del temps va anar arraconant-la i, tot i que ara sembli ressorgir, ha perdut bona part del seu protagonisme en benefici de les Festes Majors.

La tradició doncs, renovada, “aggiordnada” i d’acord amb les necessitats actuals  segueix essent cabdal per la identitat de les comunitats.

Amb aquesta  conferència hem acabat el curs 2016 – 2017 i ara tindrem les merescudes vacances…

Ens retrobem  el dia 6 d’octubre en que  començarem el nou curs.

Bones vacances d’estiu!!

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies