Close

30 maig, 2017

CONFERÈNCIA JORDI BORRELL HERNÁNDEZ

Coses molt, molt, molt petites que poden portar gran canvis.

La pregunta clau per entendre el plantejament de la conferència Coses molt, molt, molt petites: la visió del món a escala nanomètrica que va pronunciar el Jordi Borrell , Doctor en farmàcia i investigador, és la que es formular Richard Phillips Feynman, premi Nobel de Física a l’any 65 quan es va plantejar “Per què no comprimim els 29 volums de l’Enciclopèdia Britànica al cap d’una agulla?”

Això ens fa pensar en treballar conceptualment en mides molt més reduïdes de les que estem acostumats a usar habitualment.

A partir d’aquí i en funció de la mesura en que pensem i actuem arribem a la nanometria. A través d’un seguit d’imatges d’una regla i els espai entre els mil·límetres anant fent subdivisions més reduïdes cada cop arribaríem al nanòmetre que vindria a ser l’equivalent a 10 aixecat a la -9 de potència, 1 nm = 0,000 000 001m. Per tant una mida inapreciable per la vista del humans . A partir d’aquí cal trobar instruments per fer possible visualitzar aquestes mides per entendre els aplicacions que pot tenir.

I aquí arribem als microscopis, instruments que a través de diversos sistemes que poden mostrar-nos i entendre els elements més diminuts del nostre entorn.

També del microscopis n’hi ha de diferents i que han anat evolucionant amb el temps. En les imatge que ens va oferir en Jordi Borrell a la conferencia en vam veure diversos amb possibilitats cada cop més àmplies.Vam conèixer els microscopis òptics, electrònics i els Microscopi de Força atòmica (MFA). Diverses imatges obtingudes a través de cada un d’ells en varem poder veure les diferències i l’abats de la complexitat de les imatges obtingudes.

Amb aquestes diverses imatges vam poder copsar la diferència de resolució i proximitat d’imatges. Des de cubs de sodi ( de la sal) fins a virus, passant per formigues o àcars, tots aquets elements augmentats fruit del seu pas pels microscopi i per tant amb possibilitats de ser estudiats amb més detall.

La nanotècnica utilitza habitualment el MFA.

El MFA funciona amb un punta tàctil, assimilable amb la lògica distància, amb el sistema de lectura Braille . Aquesta punta va perfilant i donat forma als organisme objecte dels estudis.

A través d’aquest microscopis i els tècniques adequades s’han desenvolupat treballs molts importants respecte a l’ADN, treballs experimentals amb tumors , sobretot cerebrals, i a partir d’aquest treball intentar trobar els medicaments adequats a cada un del tumors i pal·liar els seus efectes.

Han treballat amb el sistema cel·lular i les motivacions que produeixen malalties com la fibrosi quística, o l’Alzheimer i a través d’aquets treball de precisió introduir mecanismes que actuïn com a possible solució a les transformacions cel·lulars que provoquen les malalties. També han aconseguit diagnosi de càncer amb una gran rapidesa cosa que ajuda a millorar les condicions de les intervencions.

Un treball amb coses molt, molt, molt petites però amb uns perspectiva de futur molt gran i d’una magnitud encara per conèixer en els avenços científics.

La conferència de Jordi Borrell va aixecar mot interès per els coses que ens va descobrir dins del marc del que es coneix com la nanotècnica i també perquè fruit de la seva experiència ens va oferir una alliçonadora explicació de com la ciència treballa usant qualsevol recurs que a priori pugui semblar impossible. L’experiència i els extensos coneixements del Dr. Borrell posats al nostre abasts en una xerrada més que interessant, imprescindible

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies