Close

14 maig, 2017

SESSIÓ POÈTICA A CÀRREC DE DOLORS JUAN I MAGDA ALTABELLA

VEUS DE DONES

De vegades no som prou conscients del potencial dels nostres mateixos socis i sòcies i no explotem la riquesa que s’amaga rere les seves vides i aficions.

Aquest divendres, tanmateix, la programació de l’Aula va sortir al pas d’aquesta carència i va recollir l’oferiment d’una de les nostres sòcies més actives, Dolors Juan –poetessa i sòcia de fa molts anys de l’AEUGG, conductora del Club de Lectura  i guardonada en diversos certàmens poètics– i de Magda Altabella –també poetessa amb una àmplia trajectòria i guardonada amb el primer premi de la nostra setena Convocatòria del Concurs de Relats Breus en la categoria de no-soci– oferint-nos una sessió de Poesia, titulada VEUS DE DONES.

El tàndem format per Dolors Juan i Magda Altabella ja havia ofert recitals semblants a d’altres fòrums de la comarca i va evidenciar el seu domini de l’espectacle i la cura, variació i encert en la selecció de les autores glossades.

S’iniciava cada bloc amb la projecció d’una fotografia de la poetessa, on s’indicava el seu any de naixement i  defunció, i a continuació la rapsoda que l’havia triada feia un breu apunt biogràfic i de la seva obra. Tot seguit, recitava una petita selecció dels seus poemes i cloïa el bloc amb un altre de propi, escrit en honor de l’autora homenatjada.

Així, i amb una voluntat de variació i de no circumscriure la poesia a l’àmbit només català, es van anar alternant les obres d’una poetessa anglesa –Emiliy Dickinson (1830-1886): El vent, Poema davant de la gallina morta –  i dues d’americanes –Sylvia Plath ( 1932-1963): Sóc vertical, Les tulipes i Marge Piercy (1936): Portar dol, Desordre –  amb tres de casa nostra: Maria Mercè Marçal (1952- 1998): Divisa, Pujaré la tristesa dalt les golfes, Drap de la pols…, Contrallum, Aquell mirall, Maria Oleart (1929-1996): Mantinc un sord diàleg amb el silenci, Solitud, i Montserrat Abelló (1918- 2014): Memòria de tu i de mi, Deixa’m tornar-te a dirPlaer de viure.

Els poemes compostos per les poetesses/rapsodes van evidenciar l’admiració i sintonia que Dolors Juan i Magda Altabella professaven per les escriptores seleccionades i la sensibilitat amb què van posar veu a les veus ja callades de les sis autores, va commoure l’auditori i va fer venir ganes de seguir escoltant-les o, en el seu defecte, llegint-les, una bona estona més.

DSC07036DSC07044

DSC07037

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies