Close

27 abril, 2017

Premi a la categoria de no socis/sòcies

Celístia

¡O, quants enuigs hay sostengut,

que trestots dir no.ls he pogut!

                       Jordi de Sant Jordi

La senyora Lola ha netejat el túrmix posant les fulles agusades sota el raig de l’aixeta i després l’ha assecat amb un drap de cuina. La senyora Lola, abans Lolita, ha obert l’armariet de la cuina i de dins ha tret un potet de pastilles i ha omplert un got d’aigua Fontvella. Després ha agafat el plat de les farinetes i l’ha col·locat en una safata i al seu costat ha posat el got, dues pastilles blaves i dues vermelles, les del fetge i les del cor, per aquest ordre. Després ha tornat les coses al seu lloc, pulcrament, amb un ordre gairebé conventual, amb un ordre ancià, simètric, com sol fer sempre, no deixant res pel mig, amb aquest ordre que gairebé fa olor de ranci, a resclosit, a vell, a perfecció desusada, a cosa d’un altre temps. La senyora Lola va pel passadís i sent que de l’habitació del final, la que fa tres, ve una tos que és com de dues pedres que xoquen.

La senyora Lola, com que va carregada, obre amb certa dificultat la porta de l’habitació del senyor Ramon i l’envaeix un baf de decrepitud al qual mai s’ha acostumat. Diu un hola llarg i falsíssim que amb prou feines té resposta perquè la salutació de l’ancià s’ofega en una tos petitona però contínua i sufocant.

La senyora Lola s’acosta al senyor Ramon i li diu com estem. La senyora Lola no espera una resposta massa explícita perquè el senyor Ramon gairebé ja no parla, només aixeca els ulls aquosos i mou els llavis amb una tremolor que no se sap si és per fred, per febre o l’intent d’articular algunes paraules, que de totes maneres despertarien en ella poc o nul interès. La senyora Lola li posa al senyor Ramon un tovalló al coll mentre per la finestra entren dos campanades i el glu-glu dels coloms.

El senyor Ramon agraeix cada cullerada amb un lleuger grunyit. La senyora Lola diu vinga, va, aupala i ella, per mimesi, també obre la boca i aixeca el cap com si estigués menjant, com es fa amb un nen, com va fer amb els seus propis nens ja fa molt de temps. Ella ja ha menjat fa estona, o no, però si no ho ha fet és perquè fa temps, molt de temps que ja no té gana.

El senyor Ramon pensa en la font de les Tres Canyes, quan encara hi brollava aigua. Pensa en aquella olor de podridura i fum d’aquell seu món de llavors que es reduïa a brutícia, mort i polls. La senyora Lola pensa en la mateixa font, en aquells aromes de gessamí i frescor, mentre acomoda millor els coixins a l’esquena del senyor Ramon, que a penes es sosté en cap posició que no sigui aquesta, desballestat com està del cos i de les ganes de viure. Els llençols del senyor Ramon són blancs com la neu i fan olor d’espígol, com feia olor de espígol el món aquell matí tendre en què la senyora Lola, Lolita llavors l’anomenaven, va anar a rentar uns llençols com aquells més o menys perquè li ho havia ordenat la mare.

El senyor Ramon té en la memòria espurnes de quan va ser jove i creu recordar que a la seva manera anava enamorat. La senyora Lola era una nena i el món era un misteri i no sabia res, ni tan sols sabia si volia saber. Pensa en els camins que feia, en les robes d’altri que rentava, en les neus de les muntanyes, en la remota sensació que en aquells dies encara tenia d’esperances posades no sabia bé on ni per què. Tot es va embrutar de fang amb la violència del forcejament i les sacsejades. I tot ho va haver de rentar de nou, que si no no pagaven. La bugada va durar molts anys. El senyor Ramon, que llavors només era Ramon, no recorda si portava pistola. Ell creia que no. Tampoc sabia ella si aquell matí la guerra ja s’havia acabat o si seria eterna, com tot el que és dolent.

La senyora Lola sap que les coses són doloroses i recorda la por, que és cosa de sempre recordar encara que no sé si això és bo. Recorda aquell home armat que la colpejava, insensible als seus precs, que la posseïa perquè així són les coses i qui té més força, guanya. Recorda el soroll remorós de l’aigua i aquell sexe tens del mascle i la roba per terra, embrutant-se com el seu propi cos s’embrutava. Sí que en portava, de pistola. Ella sí ho sap i ho recorda. No, la guerra no s’havia acabat, per això ningú va voler acostar-se fins després, quan la Lola, Lolita, va haver de tornar a rentar la roba i la gent pensava que la culpa era seva per no haver cridat, per no haver picat de peus, per no haver esgarrapat, per no haver mossegat aquell cos bèstia que la va fer seva, que li va menjar l’ànima obrint-la en dues meitats, travessant-la amb la fúria de qui venç en totes les arts que vol escometre i en totes les batalles que comença. Però ella sí que havia cridat i havia picant de peus, però des dels pous de la condició dels humans, ningú l’havia escoltat.

El senyor Ramon ha demanat al cel mil vegades perdó. La senyora Lola ha posat l’última cullerada del plat a la boca del senyor Ramon, que se l’ha empassada amb gest d’angúnia.

Al senyor Ramon li ha vingut la tos novament, una tos que l’ha entollat per dins, que l’empantanega els pulmons i aixeca una mà tant com pot, que és poc, i demana les pastilles amb un fil de veu rogallosa d’ofec. La senyora Lola, que ja sabia que les havia de demanar, les aguanta en el palmell de la mà i només quan veu als ulls ancians i derrotats del senyor Ramon una clara mostra de súplica, les hi dóna.

Aquest és el seu ritu de cada dia. Després la senyora Lola va al menjador, a mirar televisió, que la fa no pensar en res. Potser a la tarda vindrien els nens, els seus nens.

El senyor Ramon no se’ls pot veure, però sap que a l’esquena té algunes esgarrapades que no s’ha pogut esborrar ni tan sols a base de temps. I ara li couen, com cada migdia abans d’adormir-se un xic i de mala manera, amb l’ànima al revés.

Joan Carles González Pujalte

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies