Close

12 desembre, 2016

CONFERÈNCIA XAVIER DURAN ESTEVA – Sala d’Actes UPC

Sovint desconeixem algunes de les realitats que tenim més properes.
La conferència d’aquest divendres, impartida per Xavier Duran Esteva, dissenyador gràfic, editor, expert en art digital i escultor vilanoví, mirava d’aproximar-nos a la figura i aportacions d’un dels personatges més singulars, significats i alhora desconeguts del segle XIX: Eduard Toda i Güell (Reus, 1885- Poblet, 1941), amb una important petjada en la cultura vilanovina i tanmateix massa ignorat per molts de nosaltres.
Basant-se en les investigacions realitzades durant els dos últims anys, a partir d’una extensa documentació: dietaris de viatge, memòries, llibres escrits pel mateix Toda, escrits de cessió, premsa de l’època, fotografies, calcs… i després de visitar alguns dels museus on s’exhibeixen les col·leccions d’art i etnologia egípcia que el diplomàtic va cedir, Xavier Duran ha escrit dos volums de Viatges per l’Egipte d’Eduard Toda i Güell 1884-1886, que recullen les experiències i troballes del viatger en els dos anys en què va recórrer Egipte en companyia d’un grapat d’egiptòlegs.
Després de fer una semblança d’aquest complet i interessant personatge: diplomàtic, viatger, bibliòfil i egiptòleg per vocació, el conferenciant es va centrar en la descripció d’aquests gairebé dos anys (entre els 29 i 31 anys) en què Eduard Toda, cònsol al Caire, va recórrer Egipte, passejant per deserts i monuments, i sobretot de l’última expedició en què pujant pel curs del Nil en un vaixell de vapor en sentit invers al del seu curs, va participar en la descoberta i obertura de la tomba de Sennedjem, un ric artesà assentat al costat de la Vall dels Reis, la primera en ser oberta i que es trobà intacta.
Curiosament, tot i ser l’únic que no era egiptòleg de formació, Eduard Toda va fer de documentalista d’aquesta darrera expedició i a la memòria publicada posteriorment hi afegí una gran quantitat de fotografies i precisions de gran valor testimonial.
En tornar a Europa, el diplomàtic, que ho va fer amb una completa col·lecció d’antiguitats i molt materials valuosos es dedicà a la divulgació i a l’escriptura de les seves experiències, i va repartir aquest llegat entre diversos museus, un dels quals, el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, gràcies a l’amistat que unia a Don Víctor i al diplomàtic esdevingut egiptòleg, va ser destinatari d’una àmplia mostra: més d’un centenar de peces i una quantitat semblant de fotografies i calcs d’un interès extraordinari.
Xavier Duran va acabar la seva exposició remarcant la importància del llegat vilanoví i de la seva evolució no exempta d’episodis novel·lescos (com la llegenda sobre l’entrada de la mòmia Nessi en el país, o el robatori de part de les peces per part d’EriK el Belga, el 1981).
La conferència, que es complementarà el pròxim dimarts, 13 de desembre, amb una visita a la col·lecció egípcia del Museu Víctor Balaguer, comentada per la seva directora, Mireia Rosich, va ser seguida amb interès per una àmplia i atenta audiència.

dsc06745dsc06756dsc06758

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies