Close

16 abril, 2016

Pirates i corsaris. La història de les batusses al mar mediterrani.

El professor Àngel Casals Martínez va il·lustrar-nos sobre el fenomen dels pirates i els corsaris a la mediterrània agafant com excusa l’obra de teatre d’Àngel Guimerà: Mar i Cel, amb els amors de Saïd un capità corsari amb Blanca, la presonera cristiana.

L’Àngel Casals, és nascut a Barcelona. Professor del departament d’Història Moderna, de la Universitat de Barcelona des del 1989. També ha estat professor visitant a la Universidad de Valladolid els cursos 1991-1992 i 1992-1993, i professor d’Història Moderna de les Aules Universitàries de la Gent Gran de la UB.

Ha estat convidat com a conferenciant a les universitats de Viena, Graz i Perpinyà. entre d’altres.

Principals publicacions:

“L’emperador i els catalans”. Llibre. Granollers, 2000.

“Història de la Generalitat de Catalunya i els seus presidents”. Capítol de llibre. Barcelona, 2003.

“El bandolerisme”. Capítol de llibre. Vol. IV de “Som una nació”. Barcelona, 2007.
“La Corona d’Aragó sota Carles V”. Capítol de llibre. Vol. II. Història de la Corona d’Aragó. Barcelona, 2007.”

Col·labora també amb la Universitat Catalana d’Estiu i ha publicat articles i reportatges sobre el tema de la pirateria.

Al professor Casals el va presentar el Bienve Moya que va fer una glosa de l’autor i va comentar alguns episodis de la pirateria i dels corsaris a les nostres costes. Concretament va explicar l’episodi L’últim combat de la Fragata de Vilanova que va documentar l’ historiador Albert Virella. Del fet, en Bienve Moya en va escriure un conte. La història assenyala que a finals del segle XV es va produir una batalla entre corsaris i la fragata vilanovina a la nostra costa.

 

Amb aquesta introducció el professor Casal va fer una dissertaciò més que interessant, començant per diferenciar els pirates dels corsaris. Els primers actuàvem sense cap mena de llei ni bandera, en canvi els corsaris eren persones amb un activitat reconeguda i associada sempre a algun monarca. Tenien lleis, tenien obligacions fiscals i també tenien un codi de funcionament.

Es va poder conèixer, amb la xerrada, l’evolució d’aquet corsarisme al llarg dels segles XV, XVI i XVII i les conseqüències per l’economia, el comerç i la vida dels pobles costaners que sofrien ,de manera cíclica, , els atacs i les ràtzies. D’aquí que hi hagi tantes torres de guaita i defensa en el nostre litoral.

Cal ressaltar el paper dels moriscos i del renegats en tot l’entramat dels interessos dels corsari.

L’esclavisme i els rescats que calia abonar per recuperar la llibertat i també els canals a través de les ordres del Mercedaris i Trinitaris per poder alliberar esclaus cristins.

Els canvis de rutes comercials amb el descobriment d‘Amèrica i la caiguda de Granada en mans dels Reis Catòlics són punts d’inflació del corsarisme.

El punt final de l’activitat corsària es situa a l’ any 1830 amb la conquesta d’Alger per part del francesos.

 

Un més que interessant recorregut per una part poc coneguda , però força documentada, de la nostra història que va aixecar molt interès

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies